2013, ARA QUÈ?

Ja estem a l'equador d'aquestes festes. Demà canviem l'any i a mi aquesta xifra no m'agrada. No sóc supersticiosa, però segurament estic sota la influència de la meva petita.
Com ja comentava a la meva última entrada la petita no està passant per un bon moment i patim altibaixos. Crec que hem descobert el motiu d'aquest malestar (o jo li he volgut posar causa). La seva educadora ha patit les conseqüències de la maleïda crisi i de moment mentre no augmenti el nombre de nens matriculats a la llar d'infants, l'han tirat al carrer. El més curiós de la situació és que amb ella només hi estava dos de les set  hores que passa a la llar d'infants. Com a mesura de protesta la petita no vol dinar a la llar d'infants. Aquests dies com que el seu pare o jo tenim festa, l'anem a buscar al migdia i dina amb nosaltres.
El que em trenca el cor és que cada matí quan la desperto em diu: "avui a la Cuca no". Quan acabo d'explicar que no és festa i que cal anar a jugar amb els nens em respon: "a dinar a casa".
De moment ho podem trampejar com podem però el 8 de gener no hi haurà sol·lució. La petita haurà de dinar a la llar d'infants. I a mi em fa por que arribi aquell dia.
El  meu marit i jo continuarem portant-li el dinar cada dia i avisarem  a les educadores que li mostrin el dinar però no la forcin a menjar. A veure si poc a poc recupera la confiança. M'expliquen que amb les activitats de cada matí s'ho passa bé però quan arriba l'hora de dinar comencen els plors.
A veure què ens porta de nou el 2013?

AVUI, HA ANAT BÉ ...

Avui ha anat bé en general. Parlo de la petita és clar. Les últimes setmanes han estat especialment dures. No sé si estem enmig dels "terrible two", hi ha una "passera" o ens han tirat un malefici. La petita està especialment irritable i durant les menjades arribem al cim del malestar. Cap dels plats és del seu gust. Hem probat de renyar, de passar, de jugar, ... I res sembla funcionar. Avui hem tingut un dia de treva. La petita ha arribat contenta de la llar d`infants, allí també se les han d'empescar per a que mengi. Ha passat bona part de la tarda amb els meus sogres i quan ha tornat a casa hem tingut un sopar sense conflictes, i això que he preparat peix arrebossat amb pols de cracker; però peix. La cirereta del pastís ha estat que després del conte no m'he hagut de quedar i he pogut marxar. Què he fer per a que la treva es torni indefinida?

TEATRE

Al poble hi ha un grup de gent que organitzen sessions de teatre per a la canalla. Un dissabte al mes hi ha diversió assegurada al teatre del poble. Aquest any han organitzat una tarda de magia, una altra amb acróbates, una tarda  de musical i la última altra de teatre més clàssic.
La petita i jo ens hem sumat com a espectadores en les dues últimes sessions. I la veritat és que ens ho hem passat molt bé, totes dues. Jo el primer dia no les tenia totes i no hauria anat al teatre en una situació normal.. Però havia estat un dia molt dur de rabietes i malestar en general, vaig pensar què farem aquesta tarda, a casa podem acabar cridant un altre cop, al parc hi anem cada dia , ... Així que vaig agafar la petita i cap al teatre falta gent. Quan van apagar els llums em va agafar la mà molt fort i fins a la tercera cançó, ens vam estrenar el dia del musical, no va començar a picar de mans. La sorpresa li va durar gairebé tota la funció. De fet durant tot el mes el "conte del teatre" ha estat escollit com a top ten per a abans de domir. Hem de donar les gràcies als creadors de "Per un instant", la companyia la Tresca i la Xirriquiteula.
La setmana passada vam anar a veure "La camisa de l'home feliç" de la companyia Zum Zum teatre. Aquí el factor sorpresa no es assegurava l'exit i dubto que entengues bona part de l'obra, però va aguantar quieta a la meva falda i sortir tota contenta amb el conte que li van donar. Ara hi ha dos contes del teatre: "el teatre que canten cançons" i "la pamisa del mome feliç".
I demà la petita anirà amb els meus sogres a veure la seva primera funció dels pastorets. Segur que s'ho passa molt bé.

EVENTS

Per fi!!! fa dies que tenia pensat escriure aquesta entrada. Avui el meu marit i la petita m'han donat treva. Han anat a casa els avis a veure la primera part del partit del Barça i lo millor de tot, s'hi quedaran a sopar!!!!
Som-hi!!! Jo penso que les celebracions familiars amb molta gent no estan fetes per a nens petits: ni per les hores que es fan, ni per com s'espera que es s'han de comportar les criatures.Si un dia em veig en cor ja escriure sobre la primera i única boda a la que ha assistit la meva petita. Tenia gairebé dos mesos i va ser per la tarda. Ah!!! La meva petita durant aquella temporadeta va tenir còlics....
El passat mes d'octubre tots tres vam assistir a una sèrie de compromisos socials. No han estat de prou nivell com per a sortir a la premsa del cor però ...
El primer d'ells fou un dinar el dia 12 d'octubre per celebrar la jubilació del meu pare. Ha estat un any una mica tortuós en el que ha hagut de suar per a obtenir allò que li pertanyia de dret. Per fi ho té solucionat i el el dia del Pilar vam celebrar-ho. Aquest tipus de dinar són a un horari no apte per a criatures. La meva petita a les 14,  hora d'inici del dinar, normalment ja dorm. Aquell dia la sort no va estar del nostre costat i va despertar-se a les 7 del matí. Jo pensava ufff!!!!! Aquesta em donarà el dinar amb la típica rabieta de tinc son i aquí hi ha un xivarri que .... Però després de passar un matí complicadet la petita es va revifar al veure tots els avis junt, el meu germà,... i es va portar d'allò més bé. Que ningú es pensi que portar-se bé vol dir comportar-se com un adult. Pobreta, encar no li toca. Jo vaig omplir l'antiga bossa de les mudes i els bolquers amb: colors Plastideoor, una llibreta de fulls en blanc, un llibre sobre una festa de pijames on assistien en La Dora (la exploradora) i en Botas, unes figuretes del Pocoyo i uns llibre d'enganxines d'animalets d'aquests que venen a les botigues "dels xinos". Amb aquest últim va ser amb el que vam jugar més estona.
La setmana següent tocava anar de bateig. La petita té un cosí germà des del 11 de març i els meus cunyats van escollir el dia 20 d'octubre per a batejar-lo. Aquell dia va ploure bastant però vam poder fer la passejada tota la comitiva pel carrer Major del poble des de la casa del cosinet fins a l'esglèsia sense paraigües. Per a la petita va ser un passeig tortuós, la mama no va encertar amb les sabates noves i la petita les anava perdent pel camí. A més casualitat que al poble es celebrava una fira d'artesans i a la mateixa hora del bateig hi havia la cercavila dels gegants. La petita volia seguir els gegants, clar que sí!!!! Durant la cerimònia religiosa no vam tenir massa problemes. Com que per a ella era un lloc nou, doncs estava atenent a tot sense rebaldir. El moment caòtic va arribar a la sessió fotogràfica, va decidir que no sortia a cap foto si no ho feia a coll del meu sogre. A totes les fotos ha sortit enfadada. Quan li preguntem el per què respon perquè caien les sabatetes??!!!Aquest segon dinar va ser a les 15:00, i la petita tampoc va dormir. Jo portava la meva famosa bossa carregada amb nous entreteniments: uns mini llibres que són una rodona, un quadrat i un triangle, un llibret d'enganxines nous,.... Però cap ni un li va fer prou el pes. Aquest cop ens va entretenir ella a nosaltres, cada dos per tres ens demanava d'anar a fer pipí o caca alternativament. Jo crec que s'ho guardava per a poder anar més sovint. Per sort li vam fer cas tots els cops. Des d'aquell dia ençà no ens ha comunicat més vegades la necessitat d'anar al lavabo. Tot continua com abans som nosaltres els que hem d'insistir.
Tornant al fil d'aquest post que m'he enrollat molt. Com us ho feu per a entretenir els vostres petits durant aquest tipus de celebracions???

OPERACIÓ BOLQUER!!!

Aquest estiu la petita ha deixat de portar bolquer. Va fer els dos anys al juliol i ja abans havia mostrat interès per l'orinal. La veritat és que tal i com explicava a l'entrada de l'abril jo vaig posar de la meva part per tal de despertar aquest interès. El llibre del Quico ens va ajudar i tenir un orinal a vistes també. Durant aquest procés sovint he pensat que si llavors hagués insistit, després dels primers pipís a l'orinal, pot ser hauriem acabat amb els bolquers més fàcilment.
La part que va anar rodada va ser fer pipi a l'orinal abans d'anar a dormir i al despertar-se tant de la migdiada com al matí. Podríem dir que no vaig treure-li  el bolquer de cop sino que ho vaig anar fent progressivament. Quan va acabar el curs a l'escola bressol, jo encara tenia una setmaneta per davant de feina. La petita es va quedar amb els meus pares i ells com que viuen al camp la feien anar tot el dia amb les calcetes i sense bolquer. Al moment de dormir li tornaven a posar. La petita feia alguns pipis a dintre l'orinal, molts s'escapaven i la caca sempre anava fora. Però quan es despertava gairebé sempre duia els bolquers secs. Així vam arribar a les meves vacances i ostres tu, viure en un pis complica molt el procés. Hi ha hagut moments durs, vaig estar a punt d'abandonar perquè podia estar mitja hora asseguda al orinal i no fer res i als 3 minuts d'aixecar-se de l'orinal ho deixava tot fet un fàstic. Personalment, portar l'orinal a tot arreu ( a dintre d'una bossa de plàstic i camuflat, je je) i utilitzar unes calcetes-bolquer em van donar tranquil·litat i tres setmanes després ja feia tots els pipis i la caca a l'orinal. De tota manera, he de confessar que fins fa una setmana no ha començat a demanar-ho i que encara avui hi estem tots a sobre. Però ja fa algunes nits que no li posem bolquer i ara és ella qui no el vol.
Crec que com tot amb els nens, cada família ha de fer el que li surt del cor si creu que és el millor per al nen. Mai la vaig posar cada 20 minuts a l'orinal, però cada cop que feia un pipi a l'orinal li posàvem un gomet i cantàvem una cançó que tenia coreografia i tot: "El ball del bacinet". Així que si algú està al mig d'aquesta etapa, que no desesperi al final tot s'apren

MAMA, AÇO QUÈ ÉS?

Aquesta és la frase estrella del cap de setmana. Tot va començar el passat dijous. A l'agenda de l'escola bressol hi vaig trobar la consigna: per a demà porteu fulles seques, estem treballant la tardor i les utilitzarem per a fer una fitxa. Vam aprofitar els "deures" per a fer una sortida pels carrers del poble i recollir fulles seques. Quan passàvem per davant d'una promoció a mig construir i abandonada m'assenyala un caixetí dels que hi diu "agua potable" i em diu "mama, aço què és?" i jo vaig contestar "una capsa per on entra l'aigua a les cases". Ostres, la primera pregunta ja hauria pogut ser més fàcil!. Però no, la noia ha sortit al seu pare i el següent interrogatori va ser al lavabo. Volia saber que era la cisterna del vàter. Aquest cop la meva resposta va ser més convincent perquè quan vaig acabar va contestar "ah!! vale!".  

I ara ho preguntem tot. Aquesta tarda reiem amb el seu pare i el seu avi recordant la revisió dels dos anys. L'hauriem d'haver fet al juliol però com que l'infermera i la pediatra feien vacances la vam deixar per al setembre. La visita va ser del tot caòtica: La petita va plorar tota l'estona i l'infermera va aplicar el Programa de Salut Nen Sa com va poder.Entre mig em pregunta:" la nena diu dues paraules amb sentit i seguides? " I jo vaig assentir. Però el panorama era còmic la petita berrejava, jo no sabia què fer per a calmar-la igual que el seu pare. La infermera va replicar "segur que encadena dues paraules". I jo una mica fastiguejada: Sí!!! Avui l'hauria d'haver sentit: " En Mic no està, s'ha perdut" (havia caigut baix del llit), "Vull rentar les dentetes", ...

Per cert, divendres no vam portar les fulles seques ens les vam deixar a casa. A veure si demà hi pensem.

Canvis i patriotisme!

Aquest estiu em estat embolicats amb la mudança. I des de fa una setmaneta ja estem vivint a la casa nova. La petita ho porta molt bé. Té més lloc per a córrer i jugar i el canvi al llit de "grans" ha passat desapercebut amb tant de rebombori.

Ara ens queden els serveis del municipi  com són el CAP, la llar d'infants, el col·legi i l'institut ben a la vora. Però totes les botigues i la casa dels avis estan a 10 minutets de passeig. En una de les nostres excursions a comprar, la petita, la nina, el cotxet de la nina i jo, la meva filla va preguntar per les banderes que hi havia penjades als balcons del poble. I jo li vaig recordar els colors que hi apareixien: roig i groc i sense parar molta atenció li vaig dir que era la bandera de Catalunya. Ostres tu!!! Li va agradar això de Catalunya i ara cada cop que en veiem una etziba:  "Aço és la bandera de Tututunya!" i posa cara de satisfeta. Així que amb una setmana de retard: Visca Tututunya!!!

RECONCILIACIÓ A LA PERRUQUERIA

 La meva petita ha tingut una relació molt peculiar amb el món de la perruqueria. El meu sogre s'ha dedicat durant molts anys a vendre productes i estris de perruqueria per tota Catalunya. A més durant una temporadeta va fer de perruquer. Així que es fàcil d'imaginar: la primera tallada de cabells de la petita la va fer el iaio als 7 mesos i poc. Va ser una experiència molt dolça i gens traumàtica i vam aprofitar per guardar unes metxetes i ensenyar-li més endavant. Però poc a poc la petita anava creixent i costava molt que estès quieta. Així que un dia, cap als 12 mesos, vam anar a la perruqueria. Quin horror!!! Va plorar i plorar sense consol. A partir de llavors anàvem a la perruqueria quan ja no podiem passar. Algun dia vam aconseguir estar més o menys tranquila gràcies a les noves tecnologies. Posàvem un vídeo al mòbil dels que a ella li agraden ( gegants, grallers i balls populars) i plorava una mica menys. Però la fòbia a les tisores era tal que quan enfilàvem un dia qualsevol el carrer on està situada la perruqueria començava a dir que no i a ploriquejar. Per fi la setmana passada vam anar a la perruqueria amb ganes de veure la M., la perruquera , i sobretot amb ganes de seure al seient del volant, que és el lloc on talles el cabell als més menuts. Es va estar molt tranquil·la, va deixar treballar a gust a la M i la veritat és que està molt guapa amb el nou look!!!

WHATS UP I LACTÀNCIA MATERNA

Aquesta nit quan s'ha adormit la petita miro el mòbil i tenia molts missatges al what's up. Resulta que fa uns dies una de les meves amigues va tenir una nena per cesària. I avui  pel que sembla li ha fet pujada la llet. La pobra està ben espantada i ens ha demanat auxili a traves de les noves tecnologies. Què s'ha notat? Doncs, que li feien mal els pits, els tenia inflats i va mullant tota l'estona el llit. Res de nou quan ja ho has viscut, però la primera vegada asusta. Jo em pensava que m'havia preparat per a l'alletament matern. Vaig llegir el llibre del pediatra Carlos Gonzalez, "Un regal per a tota la vida", vaig assistir a totes les sessions pre part amb la llevadora i assetjava  a preguntes a la meva mare. Però quan em va tocar viure-ho en primera persona, ... I es que s'ha de viure perquè un cop has superat els moments durs, l'experiència s'ho val. Els bebès et tornen amb escreix tot l'esforç que has fet  per instaurar la lactància materna . Penso que en aquesta lluita no pots estar sola, t'ha d'acompanyar l'experiència, els professionals i l'entorn. Per això si quan la distància fa inviable poder ajudar sempre es pot recórrer a les noves tecnologies 

FELICITAAAAAATS!!!!!!!!!

Diumenge va ser el gran dia, la petita va complir 2 anys. Crec que entre tots la vam atabalar una mica, però tot i això s'ho va passar pipa. Uns dies abans li vam explicar que seria el seu aniversari, fariem una festa i vindrien els iaios, els tiets, el cosinet i els padrins. Ens va anar com anell al dit que fos uns dies abans l'aniversari d'un nen de la llar. Així que el vam utilitzar a ell de referent.
El dia en qüestió vam fer un berenar - sopar i la petita va estar molt contenta de tenir a tots els parents a la vora, els cridava a tots i se la veia contenta i desconcertada a la vegada. I dilluns va tocar fer la celebració a la llar. Les profes li van fer una corona molt maca amb cartolines i gomets. Quan va sortir de la llar encara la duia posada i l'ensenyava a tots. Vaig deixar la nostra càmera de fotos i durant el matí li van fer fotos a ella i els seus company. Se la veu contenta i integrada amb les profes i els altre nens. I això m'agrada
Per a mi ha esta molt millor el dia a dia del primer al segon aniversari que la vida durant els primers 12 mesos fent de mama. Podriem dir que això de ser mare ja ho tinc més per la mà. Em sento més segura i m'ho passo pipa amb les ocurrències i la lògica de la meva petita. Suposo que aquest pensament ve reforçat perquè ja dormim a les nits, je je.
I la petita evoluciona dia a dia.Pot ser els dos canvis principals han estat que durant aquest últim any ha començat a desplaçar-se a voluntat per superfícies horitzontals i de vegades verticals ??!!!; i també el desenvolupament del llenguatge.
FELICITATS BÓNICA!!!

VULL AL PAPA!!!!

Fa unes setmanes la petita només volia anar a dormir amb la mama. Aquesta nit i per segon cop aquesta setmana ha demanat pel seu pare.El seu pare li explica uns contes molt divertits, je je I jo estic contenta, en part alliberada i gens dolguda. Des dels primers dies que totes dues hem mantingut un vincle molt fort. Si a això li unim les seves rabietes i el meu "no puc deixar que la nena plori" obtenim com a resultat un pare que volia fer moltes coses però que "no el deixaven". Gràcies papa!!!

Aquests dies veig que la petita demana molt pel seu pare. A més ell m'explica que al matí mentre la vesteix ella li dedica moltes moixanes.M'encanta que estableixin aquesta relació de complicitat.

A jugar!!!!!

Aquesta és una de les frases estrella que la petita repeteix moltíssimes vegades al llarg del dia. L'estona que triga el seu pare entre que acaba de vestir-la i recull les coses per dur-la a la llar d'infants ella entona el "a jugaaaar"; quan nosaltres la cridem per a que mengi a l'hora de sopar, de berenar o de dinar no importa ella crida " ara no, ara a jugaaaar"; quan arriba l'hora d'anar a dormir gairebé sempre respon "al llitet no a jugaaaaar".
L'altre dia el seu pare i jo en parlàvem, d'un temps ençà s'entreté amb joguines o qualsevol altra cosa que s'hi assembli.
- Li agrada que "fem castells" amb les peces de foam de la catifa de jocs. Aquestes peces van fer de catifa l'any passat. Aquest any les hem utilitzat per a fer unes construccions amb base rectangular una mica rares que ella ha batejat com a castells. Agafa una cadira petita la posa dintre, s'asseu i agafa un conte. La nostra funció és obrir i tancar la peça que fa de porta per a que ella entri o surti.
- Ja no sortim de casa sense posar-se el seu bolso al coll i agafar el cotxet de les nines. Però cada dia passegem un nino diferent. Un dies li toca al Mic, els altres al Nino, l'altre a la Roxanne, ...Un cop arribem al carrer, anar de punta a punta de poble pot durar hores perquè entrem a cada portalada i perseguim totes les mosques, formigues, bitxos en general que veiem.
- Traspassar macarrons d'un tuper a un altre. Però si els trepitgem i fan l'habitual "crec, crec" li fan angunia.
- Trencar baixoques en trossos petits quan jo preparo el sopar. Segons ella m'ajuda i quan no pot acabar de trencar-les sempre diu: "aço no va".
- Fer de perruquera, és a dir, agafar una pinta i la colònia i pentinar-no al seu pare o a mi. Repetint les accions moltes vegades. Primer tira la colònia i diu pzzt pzzzt. Després deixa la colònia i agafa la pinta i ens pentina però per la part de la pinta que no hi ha pues ???!!!!
- Tirar una pilota però dirigida a la persona que la rebrà cridant: ara papa, ara mama, ara nena ( o sigui ella).
- Aquest cap de setmana li han regalat un trencaclosques que consisteix en aparellar animalets amb les seves cries. De moment ja hi hem jugat dues vegades i avui ha aconseguit unir les cries amb l'animal corresponent.
- També li agrada anar al parc i enfilar-se allà on pugui. Però a vegades ens crida i diu que té por i no s'atreveix a baixar sola.
El que li costa més es fer encaixar les peces, suposo que és una habilitat que adquirirà més endavant.
Segur que em deixo alguna cosa, però aquests són les activitats estrella.

CRÓNICA DE LA NOSTRA PRIMERA EXCURSIÓ

Avui era el gran dia, n'hem estat parlant a casa durant dies, anàvem d'excursió amb les monitores i les altres famílies dels nens de la llar d'infants. I la veritat és que estem morts de cansament però ens ho hem passat la mar de bé.

Abans de començar l'espectacle dels dofins

A les 8 del matí hem quedat tots al punt de trobada habitual, "les escoles", i des d'allí hem posat rumb a l'Oceonogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Hem fet el trajecte en autobús i això ja ha estat una petita aventura i real, resulta que els autobusos no tenen espai suficient per a les cadiretes ni sistemes de subjecció adients. Però mira com diu la gent gran ens hem encomanat al Sant del Dia i cap a València falta gent. Les dues hores de viatge d'anada han estat una mica pesadetes, però la petita s'ho ha passat bé anant d'un seient a l'altre: ara amb el papa, ara amb la mama i així fins a l'infinit.
Cap a les 11 hem arribat a l'objectiu i hem començat a desgranar les possibilitats que ens oferia l'Oceanogràfic. Primer que res una visita als dofins i amb espectacle inclòs. La petita encara diu ara "un, doz, trez, salta!!! Bieeeen" Li ha fet molta gràcia veure com saltaven els dofins i els criadors i també l'ha impressionat  veure a tothom aplaudint a la vegada. La mama després ha caigut al pou del consumisme i no s'ha pogut estar de comprar un dofí de peluix petitet. Aquest animal ens feia falta a la col·lecció.

Jo no sabia que els tipus "Nemo" eren tan petis??!!

Després hem visitat les diferents àrees temàtiques: les Bermudes, el Mediterrani, l'Àrtic,... Hi ha els habituals túnels on passes per sota taurons, morenes, peixos mantes, .... La petita que no ha dormit ni 5 minuts mentre hem estat a l'Oceanogràfic s'ha interessat pel "peix lluna", els moixons que han estat tots classificats per ella com a "patos" ... i per una roca que queda darrere del pavelló del Mediterrani on ha trobat un lloc apropiat per poder fer les seves necessitats lluny de la vista d'estranys.
La tornada ha estat molt plàcida perquè ha dormit les dues hores de viatge al meu braç com quan era un nadó.
Això si, avui li ha costat molts estona adormir-se i repetia el que ha aprés incansablement. Però m'ha deixat preocupada  un comentari que ha fet. M'ha dit "mamà peiz lluna zurt Valènzia a la tele". Això significa que tot allò que està darrere els vidres no ho ha vist com a real si no com si sortís a la tele???!!!!

JOCS

Aquests dies la petita va amunt i avall com una baldufa. El seu pare i jo hem decidit canviar de casa, deixar el nostre piset ple de joguines per tot arreu i apostar per una caseta amb jardí. Fem el canvi pensant que la petita podrà gaudir de més estones de joc a l'aire lliure i perquè enganyar-nos a nosaltres també ens agrada l'entorn i la tranquil·litat.
Ahir vam passar la tarda a la casa nova i a la petita li vaig ensenyar les formigues que viuen al nostre futur jardí. Ja fa dies que sent predilecció per aquests bitxets i vam jugar a fer caminets. S'ho va passar pipa, els feia caminets amb les pedretes, els deia "molt bé", "per aquí", "no". I jo feliç de veure com jugava i recordant les vegades que havia fet el mateix al carrer de casa. Per fi vam poder conjugar deure i diversió!!!

APRENDRE!!!

Avui la meva petita ha après a pujar i baixar d'uns rampa sense la nostra ajuda. I m'ha fet veure un altre com és de difícil anar adquirint habilitats. Després del ruixat del migdia, ha sortit un sol esplèndid que convidava a sortir. Així que tots tres hem anat a l'ermita del poble. A l'entrada hi ha una rampa per a facilitar l'accés a les persones amb problemes de mobilitat. A ella li ha cridat l'atenció des del primer moment. Com que des de fa uns dies sortim de casa amb el cotxet de les nines i en Mic a sobre, ha intentat pujar-hi ella i accessoris sense sort. Finalment ha decidit deixar els trastets i intentar-ho sola, però tenia por i ha demanat la mà del seu pare i la meva després. Ho ha estat intentant una bona estona perquè ella volia fer-ho sola però a l'últim moment tenia por. Com que es començava a enfadar li he explicat que jo pensava que podia pujar sola, que si volia jo pujaria amb ella sense donar-li la mà però al seu costat. M'ha contestat: VALE!!! I ha pogut pujar sola, no sé si ha estat casualitat o m'ha entès. Al cap d'una estona cridava al seu pare dient-li: PAPA HAZ VIZT!!! Finalment s'ha decidit a agafar el Mic i el cotxet i ha fet el recorregut sencer. Aquesta és una de les aventures que vivim aquests dies, la petita apren poc a poc a fer coses sense la nostra ajuda. A mi m'ha ensenyat que les coses que nosaltres donem per sabudes i creiem que són fàcils un dia també ens van costar molt.

DORMIR (II)

Avui continuaré amb l'aventura de l'hora de dormir i de les nits en general. Aquest cop faré referència als primers 4 mesos de vida de la petita, del juliol al novembre de 2010. Les nostres primeres nits juntes van estar plenes de plors, d'ella i meus.

La petita va néixer a les 19:14 per cesària, i com a conseqüència dels sedants que em van administrar recordo poca cosa de la primera nit. Vam iniciar la lactància materna i la petita va dormir amb mi, jo la mirava i de quan en quan comprovava que respires, crec que ho fem tots els pares i mares. A partir d'aquesta primera nit a l'hospital sense records en venen d'altres plenes de plors desconsolats. Jo tenia molta ràbia per no poder atendre-la correctament. Les infermeres em van oferir biberons unes quantes vegades, jo plorava perquè estava cansada i em feien mal les ferides del pit. La meva companya d'habitació no va ajudar gaire, tenia el seu nadó a la incubadora i xerrava fins les tantes amb els seus acompanyants. El pare de la petita estava tant perdut com jo i em va oferir tot el seu suport. La petita continuava plorant.

Per sort vam aconseguir que ens deixessin anar a casa i aquí tot va millorar poc a poc. Ens vam anar coneixent, la lactancia va millorar amb l'ajut de la llevadora. Costava molt que s'adormis sempre: perquè tenia còlics, perquè al vespre es posava nerviosa, ... Un cop s'adormia aguantava unes tres hores i tornàvem a començar. A vegades dormia al bressol, altres vegades dormia amb nosaltres. Les nits i els dies eren iguals. Tot va continuar així fins aproximadament els 4 mesos, ...

DORMIR (I)

Dormir a la petita sempre ha estat com aquella assignatura que et queda pendent. No ho he sabut portar. Avui l'està adormint el seu pare i jo estic gaudint de la meva primera estona lliure de tot el cap de setmana. Sembla que ell ho faria més nits això de portar al llit a la petita i fer-li companyia mentre s'adorm però jo amb el meu afany de controlar-ho tot, no li deixo fer.
Actualment el principal problema, els anteriors tindran un post per a ells solets, és que ens costa passar de l'activitat normal a la relaxació d'abans d'anar a dormir. A més, com és normal, no li agrada quedar-se sola i fins que no està profundament adormida, no pots marxar. Aquests dos fets provoquen que a vegades estiguem més d'una hora intentant que s'adormi.
Estic segura que m'estic equivocant però no sé en que. Crec que ens necessita a prop al moment d'adormir-se i que la nostra presència li dona seguretat. Però l'altra veueta que tinc a dins, em diu que pot ser no l'estic deixant créixer i que l'estic protegint massa.
Ningú neix ensenyat però no m'agradaria equivocar-me amb la manera com eduquem a la petita.

MEEUUUUU!!!!!!

Fa un parell de setmanes que la petita ha incorporat els pronoms al seu vocabulari i de moment MEU!!! és el més utilitzat en diferència.
Encara recordo la conversa que mantenia amb el seu pare un vespre pels volts de Nadal mentre la banyàvem. Havia llegit en un butlletí, d'aquests que t'informen de l'evolució de les criatures setmana a setmana, que al voltant dels 18 mesos els nens han de dominar l'ús de 10 paraules. Ell i jo feiem números i no ens sortien les 10 paraules de cap manera. El crit d'alarma va retronar al nostre interior: i si no ho fem bé?! i si no l'estimulem correctament??!!
Aquesta por, per sort, s'ha esvaït. A dia d'avui la petita es fa entendre a la seva manera i ja dominem més de 10 paraules.
Fa dos caps de setmana el meu pare li deia: "la mama és meua" i ella li va respondre "NO, MIA". A partir d'aquell dia la pobra té un garbuix mental sobre com utilitzar els pronoms possessius. I és que ben mirat ens compliquem la vida, primera persona del singular, masculí, femení, variants dialectals, ....
Això si quan ens trobem amb altres nens no hi ha dubtes, quan algú li intenta agafar una joguina de les seves els crida MEEUUU!!!!

PER QUÈ UN BLOC?

Com ja vaig comentar al primer post, m'agradaria que les aventures de la nostra petita família arribin un dia a ulls de la petita a través d'aquest bloc. El meu marit (se'm fa estrany 5 anys després dir-li així???!!!!) diu que o bé me'n cansaré abans i deixaré d'escriure o bé l'evolució de la tecnologia farà que aquesta informació es perdi en  la immensitat de la xarxa. Espero que cap de les dues coses passi, però jo sóc una idealista, així que ...

De fet hauria pogut escollir altres opcions: escriure un diari com quan era adolescent, fer gravacions de veu, no fer res... Però des de que va néixer la petita la xarxa m'ha servit de refugi en els moments més durs de la criança. I m'ha ajudat, no és que hagi trobat solucions als nostres petits problemes; sino que el que hi he trobat és un recolzament invisible   Les aventures que explica Onavis sobre la seva petita m'han servit d'entrenament per al que ara estic vivint amb la petita. Al principi era l'únic bloc que llegia però poc a poc vaig anar descobrint per aquest ordre les aventures d'una mare a Londres de la mà de la Mama Moderna; les reflexions d'una mare pediatra a Diario de una mamá pediatra, les aventures que explica l' Esther dels seus dos petits i les fascinants classes d'història i altres vivència de la l'Anna . Aquests dies m'he enganxat als posts de la Míriam Tirado. Però em sentia malament i una mica desagraïda perquè llegir aquests blocs m'ajudava a entendre millor la meva petita i fins i tot a mi mateixa i  jo no aportava res.
Així que he matat dos pardals d'un sol tret, podré tenir recollides en un bloc les nostres vivències i a més si puc ajudar a algú doncs perfecte.

ORINALS I ALTRES TEMES ESCATOLÒGICS

Mai m'hauria pogut imaginar l'alegria que em donaria que la menudeta fes pipi dues vegades a l'orinal per voluntat pròpia.

Quan em vaig plantejar què posar a la llista de naixement tenia clar que uns dels objectes seria l'orinal. El problema amb l'orinal va arribar el dia que vaig decidir treure'l de la caixa. Jo havia triat un model evolutiu que després es podria utilitzar com a reductor per al vàter i/o com a alçador per a arribar a la pica del lavabo. El dia que vaig pensar que estaria bé incloure'l com a part del mobilairi, FALTEVEN PECES???!!!! En fi,  vaig comprar-ne un dels de tota la vida i ha estat al lavabo gairebé 4 mesos. De quan en quan la nostra menudeta el treia al menjador o bé hi feia seure la Minnie, el Mic o el Nino.(els seus ninos preferits!!!)

Com què el tema del control dels esfinters em preocupava també vaig comprar el llibre: Adéu, bolquers de la sèrie Quico i Tula. Els bons costums. Editorial Combel.
Des de que va veure el llibre del Quico que s'ha interessat amb el tema i finalment fa uns dies ens va treure l'orinal al menjador, ens va demanar a la seva manera que la deixéssim sense bolquers i tot agafant el llibre d'instruccions, el del Quico s'enten, va fer pipí. Això si la menudeta va despullada per casa una bona estona, ara m'hi assec, ara vaig al lavabo a buscar paper de vàter, ara ... fins que compleix amb la missió. El drama comença quan hem de llançar el pipí. Jo crec que ella el voldria guardar o que sé jo.
Aquests dies ho ha intentat més vegades però sense èxit. Jo crec que amb el Quico l'hem encertat i que quan finalment li diguem adéu als bolquers ens serà de molta utilitat perquè el llibre té al final un quadre amb gomets i altres enganxines per premiar les fites amb el tema orinal dels nostres petits

Imatges extretes de http://www.combeleditorial.com/ca/llibre/adeu-bolquers_50633201/ca/

SANT JORDI 2012

Aquest és el segon Sant Jordi que passem tots tres junts. L'any passat com que era dissabte i a més estàvem de vacances, era Setmana Santa, vam sortir a passejar. A la plaça del poble hi havia tot de parades amb llibres i entre conversa i conversa vaig comprar per a la petita un conte de les Tres Bessones, El de la rateta bufoneta, en català i anglès amb CD inclòs!!! Em vaig excedir, ja ho sé. Encara no hem mirat mai el CD i em sap greu deixar-li el conte per si el trenca. Aixó sí, aquell dia si no el compro rebento. Espero que més endavant el puguem aprofitar.
Aquest any  volia començar la preparació de la Diada amb temps. A la llibreria del poble hi havia un joc de roba, El meu castell, per explicar la llegenda de Sant Jordi als més menut i el vaig agafar per a la nostra.

Pensava que ens aniria bé per a augmentar el vocabulari, però no, ha generat un CONFLICTE DE DIMENSIONS. La petita no té molt clar com funciona el món de les dimensions i s'enfada perquè voldria entrar al castell i evidentment no pot. Alguns dies ha acabat amb un mar de llàgrimes. Jo a la meva manera li he explicat la llegenda sense insistir massa amb el castell i utilitzant les figures petites.
Aquesta tarda, si el temps ho permet, sortirem a passejar i a veure si aquest cop encerto més al moment d'escollir un llibre per a la petita.

Imatges extretes de la web: http://productesdelaterra.cat  

COMUNICACIÓ

Com qualsevol pot imaginar la comunicació amb una criatura de gairebé 21 mesos és complicada. De tota manera va millorant dia a dia o aquesta és la percepció que jo en tinc.
De petita només teniem el plor, un plor persistent a causa dels còlics que et deixava ple d'angoixa. I després del plor una quietud que durava poc. Amb el temps van arribar els somriures i els sons guturals.
La primera paraula amb sentit que jo recordo en aquest moment va ser "bub bub" i la va dir al maig del 2010. Un dia quan la deixava a casa els sogres abans d'anar a la feina va senyalar el gos que tenen  i va dir bub bub, i jo vaig al·lucinar. Una mica més endavant es va aficionar a fer que no amb el cap cada cop que li explicàvem el conte de la rateta que escombrava l'escaleta, emulant a la rateta quan rebutja als pretendents. Després van venir els pa pa, mama (actualmanet mamaaaaine, traduit al llenguatge adult Mama vine, je je), ...
Aquesta nit mentre la banyava ha començat a xerrar i a dir coses que jo no entenia. D'entre tot el batibull de sons he aconseguit distingir: "tuta" (la seva llar d'infants es diu "la cuca de llum"), pati i pilota. Quan li he preguntat: A la Cuca sortiu al pati i jugueu amb la pilota???? A contestat que SÍ i la seva cara ha reflexat  la satisfacció d'haver pogut explicar-me una vivència. I jo crec que avui hem encetat una etapa de converses que m'encisa!!

I ...

Finalment he complert amb un dels meus propòsits, escriure un recull de vivències sobre la meva nova vida. I és que pot semblar un tòpic però és ben cert: TENIR FILLS (una nena en el meu cas) ET CANVIA LA VIDA!!!
Sóc mare des del juliol del 2010 i durant aquest temps he viscut juntament amb la meva parella una aventura constant: la de criar a la petita. El temps vola i s'emporta els records, per tant espero que les noves tecnologies li duguin algun dia aquests records a la nostra filla.