2013, ARA QUÈ?

Ja estem a l'equador d'aquestes festes. Demà canviem l'any i a mi aquesta xifra no m'agrada. No sóc supersticiosa, però segurament estic sota la influència de la meva petita.
Com ja comentava a la meva última entrada la petita no està passant per un bon moment i patim altibaixos. Crec que hem descobert el motiu d'aquest malestar (o jo li he volgut posar causa). La seva educadora ha patit les conseqüències de la maleïda crisi i de moment mentre no augmenti el nombre de nens matriculats a la llar d'infants, l'han tirat al carrer. El més curiós de la situació és que amb ella només hi estava dos de les set  hores que passa a la llar d'infants. Com a mesura de protesta la petita no vol dinar a la llar d'infants. Aquests dies com que el seu pare o jo tenim festa, l'anem a buscar al migdia i dina amb nosaltres.
El que em trenca el cor és que cada matí quan la desperto em diu: "avui a la Cuca no". Quan acabo d'explicar que no és festa i que cal anar a jugar amb els nens em respon: "a dinar a casa".
De moment ho podem trampejar com podem però el 8 de gener no hi haurà sol·lució. La petita haurà de dinar a la llar d'infants. I a mi em fa por que arribi aquell dia.
El  meu marit i jo continuarem portant-li el dinar cada dia i avisarem  a les educadores que li mostrin el dinar però no la forcin a menjar. A veure si poc a poc recupera la confiança. M'expliquen que amb les activitats de cada matí s'ho passa bé però quan arriba l'hora de dinar comencen els plors.
A veure què ens porta de nou el 2013?