CRÓNICA DE LA NOSTRA PRIMERA EXCURSIÓ

Avui era el gran dia, n'hem estat parlant a casa durant dies, anàvem d'excursió amb les monitores i les altres famílies dels nens de la llar d'infants. I la veritat és que estem morts de cansament però ens ho hem passat la mar de bé.

Abans de començar l'espectacle dels dofins

A les 8 del matí hem quedat tots al punt de trobada habitual, "les escoles", i des d'allí hem posat rumb a l'Oceonogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València. Hem fet el trajecte en autobús i això ja ha estat una petita aventura i real, resulta que els autobusos no tenen espai suficient per a les cadiretes ni sistemes de subjecció adients. Però mira com diu la gent gran ens hem encomanat al Sant del Dia i cap a València falta gent. Les dues hores de viatge d'anada han estat una mica pesadetes, però la petita s'ho ha passat bé anant d'un seient a l'altre: ara amb el papa, ara amb la mama i així fins a l'infinit.
Cap a les 11 hem arribat a l'objectiu i hem començat a desgranar les possibilitats que ens oferia l'Oceanogràfic. Primer que res una visita als dofins i amb espectacle inclòs. La petita encara diu ara "un, doz, trez, salta!!! Bieeeen" Li ha fet molta gràcia veure com saltaven els dofins i els criadors i també l'ha impressionat  veure a tothom aplaudint a la vegada. La mama després ha caigut al pou del consumisme i no s'ha pogut estar de comprar un dofí de peluix petitet. Aquest animal ens feia falta a la col·lecció.

Jo no sabia que els tipus "Nemo" eren tan petis??!!

Després hem visitat les diferents àrees temàtiques: les Bermudes, el Mediterrani, l'Àrtic,... Hi ha els habituals túnels on passes per sota taurons, morenes, peixos mantes, .... La petita que no ha dormit ni 5 minuts mentre hem estat a l'Oceanogràfic s'ha interessat pel "peix lluna", els moixons que han estat tots classificats per ella com a "patos" ... i per una roca que queda darrere del pavelló del Mediterrani on ha trobat un lloc apropiat per poder fer les seves necessitats lluny de la vista d'estranys.
La tornada ha estat molt plàcida perquè ha dormit les dues hores de viatge al meu braç com quan era un nadó.
Això si, avui li ha costat molts estona adormir-se i repetia el que ha aprés incansablement. Però m'ha deixat preocupada  un comentari que ha fet. M'ha dit "mamà peiz lluna zurt Valènzia a la tele". Això significa que tot allò que està darrere els vidres no ho ha vist com a real si no com si sortís a la tele???!!!!

JOCS

Aquests dies la petita va amunt i avall com una baldufa. El seu pare i jo hem decidit canviar de casa, deixar el nostre piset ple de joguines per tot arreu i apostar per una caseta amb jardí. Fem el canvi pensant que la petita podrà gaudir de més estones de joc a l'aire lliure i perquè enganyar-nos a nosaltres també ens agrada l'entorn i la tranquil·litat.
Ahir vam passar la tarda a la casa nova i a la petita li vaig ensenyar les formigues que viuen al nostre futur jardí. Ja fa dies que sent predilecció per aquests bitxets i vam jugar a fer caminets. S'ho va passar pipa, els feia caminets amb les pedretes, els deia "molt bé", "per aquí", "no". I jo feliç de veure com jugava i recordant les vegades que havia fet el mateix al carrer de casa. Per fi vam poder conjugar deure i diversió!!!

APRENDRE!!!

Avui la meva petita ha après a pujar i baixar d'uns rampa sense la nostra ajuda. I m'ha fet veure un altre com és de difícil anar adquirint habilitats. Després del ruixat del migdia, ha sortit un sol esplèndid que convidava a sortir. Així que tots tres hem anat a l'ermita del poble. A l'entrada hi ha una rampa per a facilitar l'accés a les persones amb problemes de mobilitat. A ella li ha cridat l'atenció des del primer moment. Com que des de fa uns dies sortim de casa amb el cotxet de les nines i en Mic a sobre, ha intentat pujar-hi ella i accessoris sense sort. Finalment ha decidit deixar els trastets i intentar-ho sola, però tenia por i ha demanat la mà del seu pare i la meva després. Ho ha estat intentant una bona estona perquè ella volia fer-ho sola però a l'últim moment tenia por. Com que es començava a enfadar li he explicat que jo pensava que podia pujar sola, que si volia jo pujaria amb ella sense donar-li la mà però al seu costat. M'ha contestat: VALE!!! I ha pogut pujar sola, no sé si ha estat casualitat o m'ha entès. Al cap d'una estona cridava al seu pare dient-li: PAPA HAZ VIZT!!! Finalment s'ha decidit a agafar el Mic i el cotxet i ha fet el recorregut sencer. Aquesta és una de les aventures que vivim aquests dies, la petita apren poc a poc a fer coses sense la nostra ajuda. A mi m'ha ensenyat que les coses que nosaltres donem per sabudes i creiem que són fàcils un dia també ens van costar molt.