DORMIR (II)

Avui continuaré amb l'aventura de l'hora de dormir i de les nits en general. Aquest cop faré referència als primers 4 mesos de vida de la petita, del juliol al novembre de 2010. Les nostres primeres nits juntes van estar plenes de plors, d'ella i meus.

La petita va néixer a les 19:14 per cesària, i com a conseqüència dels sedants que em van administrar recordo poca cosa de la primera nit. Vam iniciar la lactància materna i la petita va dormir amb mi, jo la mirava i de quan en quan comprovava que respires, crec que ho fem tots els pares i mares. A partir d'aquesta primera nit a l'hospital sense records en venen d'altres plenes de plors desconsolats. Jo tenia molta ràbia per no poder atendre-la correctament. Les infermeres em van oferir biberons unes quantes vegades, jo plorava perquè estava cansada i em feien mal les ferides del pit. La meva companya d'habitació no va ajudar gaire, tenia el seu nadó a la incubadora i xerrava fins les tantes amb els seus acompanyants. El pare de la petita estava tant perdut com jo i em va oferir tot el seu suport. La petita continuava plorant.

Per sort vam aconseguir que ens deixessin anar a casa i aquí tot va millorar poc a poc. Ens vam anar coneixent, la lactancia va millorar amb l'ajut de la llevadora. Costava molt que s'adormis sempre: perquè tenia còlics, perquè al vespre es posava nerviosa, ... Un cop s'adormia aguantava unes tres hores i tornàvem a començar. A vegades dormia al bressol, altres vegades dormia amb nosaltres. Les nits i els dies eren iguals. Tot va continuar així fins aproximadament els 4 mesos, ...