NOVA ETAPA. EL COLE DELS GRANS

Avui ja fa dues setmanes que la petita ha començat a la classe "P3 de D de Dedo".  Així és com ella ho repeteix cada cop que li pregunten a quina classe va.
A principis de juliol ens va arribar una carta amb la classe que ens havien assignat, el dia de la primera reunió amb les 4 tutores, material...  Però,  aix...,  no teniem el nom de el/la tutora. Com que  vivim a un poble petit,  la petita va acabar cansada de repetir que no sabia el nom de la mestra (la gent donava com a segur que seria una xica) i cada cop que sentia cole dels grans repetia P3D de Dedo.  Sembla que m'ho va sentir dir a mi,  mentre parlava amb algú i...
El dia de la reunió els dubtes sobre el metre/mestra ja estaven resolts. Resulta que és una noia jove del poble on vivim coneguda dels meus cunyats i amb moltes ganes de treballar. Penseu que se'ns va presentar ella una nit de festes majors a altes hores de la matinada. Jo vaig viure la reunió amb les tutores de P3 amb molta intensitat, gairebé em salten les llàgrimes d'imaginar a la petita fent les activitats que ens explicàvem. Després de la reunió ens van ensenyar les classes, ho vaig agrair perquè per a mi l'escola és tota una novetat perquè jo sóc d'un altre poble. I aquest és un tema que la petita no entén i sempre pregunta per què la mama quan era petita no anava al cole? , je je

I el 16 de setembre va arribar el  dia D de la petita. Al matí entrevista de pares, petita i tutora a la classe dels dofins de P3 de D de Dedo ;-) . La petita ens va deixar parlar tranquil·lament mentre investigava l'entorn, les joguines, els contes, ... A la tarda primer contacte amb uns quants companys, els 7 que s'havien entrevistat al matí. I aquest cop, per part de la petita no hi van haver ni plors, ni rabietes al contrari dels primers dies a la llar d'infants.
Jo vaig estar tota la setmana passada de vacances i exercint de mama al 100%. la portava a les 9 i a les 15 a l'escola i la recollia per dinar a les 12:30 i a la tarda a les 16:30. La petita va continuar entrant tots els dies seria però sense plorar. Quan sortiaal primer moment, no ens explicava res. Però després pot ser de manera natural mig cantava una cançó nova o explicava que la senyoreta té els cabells "en rodona", té rínxols..
I el 20 li va tocar una altra prova, la petita va començar a fer ús del servei d'acollida a les 8 del matí i del menjador al migdia. A la mama se li havien acabat les vacances. Jo que sóc patidora pensava que la petita deixaria d'anar contenta al cole perquè no voldria quedar-se a l'acollida i/o al menjador. Recordava els vòmits cada àpat de la llar d'infants, i ...Però, un cop més m'ha sorprés, continua anant contenta a l'escola!!!!  I és que la menuda se mos fa gran!!!
Per tant crec que després de dos setmanes intenses podem dir que la petita ha encetat una nova etapa i el balanç és positiu

Ara està apunt de fer tres anys...

Torno a estar en mode on al blog després d'un llaaaaaaaaaarg parèntesi. Aquest dies estic preparant la festeta familiar i la de la llar d'infants. De què pot ser? Del cumple de la meva petita of course.
I ara tinc ganes d'explicar com va anar l'arribada de  la petita ara farà tres anys... Crec que ha passat prou temps i he agafat certa distància, si és que se'n pot agafar...
Fa tres anys feia moltíssima calor (clar jo portava una estufa dintre meu 24 hores al dia) i la meva vida consistia en esperar, pacientment a estones i d'altres més histèrica, a que la meva petita volgues assomar el caparró. Anava a monitors un cop per setmana, de quan en quan tenia alguna contracció, revisava que tot estés apunt, estudiava, si si estudiava perquè poc després del naixement de la petita em volia presentar a les oposicions; sortia a passejar quan ja era de nit amb el pare de la criatura, tornava a mirar la bossa , la robeta, per allí al mig tenia els apunts ...
I va arribar un dia que la visita als monitors es va fer eterna: la petita tenia taquicardia i jo també. Per a mi no era cap novetat perquè durant les anteriors visites habia passat el mateix. Però aquell dia van decidir que podia ser perillòs per a les dues i que calia induir el part. Així que va tocar primer un gel de progesterona vaginal i al dia següent com que el part no s'havia desencadenat doncs oxitocina intravenosa. I jo que volia un part natural,... Més "artificial" i més medicalitzat ja no podia ser. Però tot i els impediments que van aparèixer en un primer moment i els que van continuar em vaig sentir molt agust amb la llevadora i la gincecologa. Suposo que haver-les conegut fora de l'àmbit hospitalari em va donar certa tranquil·litat. Vaig estar gairebé 12 hores al box de paritoris, però no us asusteu en vaig sortir dues vegades. La primera per a fer de traductora a una altra dona que estava parint; vaig haver de rescatar el meu francés macarrónic de les golfes i tot amb l'oxitocina endollada. La segona va ser molt més glamurosa, resulta que a l'hospital tenien una sala de parts naturals amb una "piscina" i vaig fer una estada a veure si les contraccions es feien més suportables i el part avançava.Durant totes aquestes peripècies vaig tenir un acompanyant de luxe el pare de la petita que va estar en tot moment donant-me suport. (Menys quan la gana va apretar i pobre va sortir a dinar...)
Però ni les pilotes, ni la piscina, ni els ànims del pare, ni les visites d'algun company de feina (coses què passen quan vens del món sanitari), ... La meva petita no volia sortir perquè ella no va poder decidir el dia, li vam imposar: la histèrica de la seva mare, l'equip de ginecologia, la pressió de l'entorn... I al final van decidir que el millor final/inici de tot plegat seria una cèsaria.
I jo quan vaig sentir que no seria un part vaginal...vaig  notar que plorava de ràbia per no haver pogut acomplir amb la "meva missió". Les infermeres i auxiliars del quiròfan em deien que tranquila que no tingues por, jo de por no en tenia, tenia ràbia. Una ràbia que es va esfumar quan una criatura llefiscosa i guapíssima va començar a plorar. Ràpidament me la van mostrar i li vaig poder dir quatre tonteries del tipus: hola sóc la mama i coses així... Però el mètode cangur va ser amb el papa al box on havíem passat tot el dia, sort que la llevadora va fer fotos de la primera trobada entre pare i filla...
I després de la reanimació meva i de la revisió pediàtrica de la petita vam sortir totes  dues per una porta on ens esperàven tots els avis. Darrere d'aquella porta és van quedar la meva altra vida la de quan jo era el centre del meu món. Endavant he trobat una nova vida. Gràcies petita per fer-me més generosa, per ensenyar-me el món amb un altres ulls.

DIVENDRES MUSICALS

Noies,  m'he enganxat una mica tard a la vostra proposta.  Però encara som a divendres,  no?  Aquest nois són els que posen la banda sonora de casa nostra.  Espero que us agradi.

D'EXCURSIÓ A LA BIBLIOTECA

Dimarts passat la petita va fer la primera excursió sense els pares. Va anar amb els de la llar d'infants a la biblioteca del poble.
Les noies que s'ocupen de la llar van demanar als pares que poguessin que els acompanyessin. Però ni el meu marit ni jo ens ho vam poder arreglar.
Sort que la mare d'un altre nen em va dir que ja vigilaria també de la nostra petita durantla sortida. La meva preocupació arrelava en el fet que la llar està bastant lluny de la biblioteca . La petita sol fer aquesta distància sense problemes. Peró i si s'escapava, i  si l'atropellava un cotxe. I així un reguitzell de i si ....
La veritat és que va anar molt bé. A la biblioteca els van contar el conte de l'Oca Ruca i els van mostrar uns llibres despleglbles de pirates i del llibre de la selva. Aquests dos últims van impressionar a la petita.
Però jo em vaig quedar amb mal gust de boca. M'hauria agradat poder acompanyar-los i veure-li la cara mentre la F.explicava el conte.
Per això dissabte al matí vam tornar a la biblioteca perquè explicàven un conte musicat Els musics de Bremen. Dissabte ens ho vam passar bé totes dues ;-)

CRÒNICA DE SETMANA SANTA

Aquests dies han estat molt intensos. La petita va tenir classe fins dimecres i nosaltres vam treballar fins dijous.

Però la "xalera"  va començar Diumenge Rams.  A la petita li vaig posar la faldilla negra de volants.  I ella va anar tota contenta amb la palma a passejar pel poble. Li encanta anar amb faldilles de volants. 

Dimarts van arribar les mones.  Primer la del padrí: de la Peppa Pig amb moltes llaminadures i després la de la veïna: casolana i típica d'aquestes Terres però farcida de xocolate. Amb aquestes mones la petita va entendre que aquests dies eren especials i que ella era la protagonista. Com l'Anna, la nena del conte que ens va regalar l'H i que hem llegit aquests dies.  

Dimecres quan va arribar a la llar d'infants li va dir a la L. :"Avui és l'últim dia i demà és festa". I quan va sortir portava l'àlbum amb les fitxes d'aquest trimestre i una piruleta de xocolate.  Més ben dit una boleta de xoxolate amb molles de colors ;-). 

Dijous va passar el dia amb els meus pares a la casa d'estiu.  Ja hi vam anar a dormir dimecres tots tres.  Va retrobar les seves joguines aparcades allí durant tot l'hivern i les joguines de quan la mama i el tiet eren petits. Quan el papa i la mama van acabar de treballar,  vam anar tots tres a platja a passejar però hi havien molts mosquits. 

Divendres, dissabte i dilluns hem anat a dinar fora amb els nostres amics i els seus fills. Un dia a la platja, l'altre a la muntanya i avui al poble. Aquest any ha estat tot un èxit,  des del meu punt de vista, hem anat a restaurants amb zones habilitades per a infants. Ells no s'han aborrit i nosaltres hem dinat prou tranquils. El primer dia hi havia una caseta,  gronxadors i un tobogan; el segon una zona al mateix menjador plena de joguines i avui matalassos elàstics. 

Ara està dormint shhhht. 

. 

PRE-INSCRIPCIÓ A L'ESCOLA DEL PARQUE

Demà comença la pre-inscripció per al curs 2013-2014.I com ens afecta això a la nostra família? Doncs que la petita si tot va bé al setembre començarà a l'escola. Fa uns dies vam rebre una carta a nom seu.  El carter ja va ser d'allò més especial,  lo iaio!!!  El meu sogre va arribar a l'hora de sopar amb un sobre a nom de la petita.  La directora de l'escola, veïna dels meus sogres, li havia donat (coses que passen quan vius a un poble).
I la petita contentíssima perquè després de l'estiu anirà al mateix cole que el seu pare,  el seu tiet i el seu padrí. La mama no,  explica ella,  perquè la mama anava a un altre cole.
Ah!!!  el principal incentiu de l'escola per a ella és el parc que hi ha al davant (parque com en diu ella).  Per això l'anomena l'escola del parc.

CARNESTOLTES

Aquest dies he estat una mica out del món digital perquè els de la llar d'infants ens van encarregar deures: fer la disfressa a casa.
Resultat:.

 Com que les instruccions de les noies de la llar d'infants van ser una mica confuses, a la xarxa vai trobar els següent enllaç: Momincdaily que em van ser de molta utilitat.


  Al poble on vivim ja vam celebrar el Carnestoltes la setmana passada. Així que divendres  01 de febrer vam fer la rua i la petita s'ho va passar pipa ballant i saltant. I jo també!!!

BALANÇ 2012

Jo sóc així, se'n pot dir anàrquica, mediterrànea, temperamental o com sigui. Quan tocava fer balanç del  2012 jo no podia. La meva petita havia tornat a plorar quan l'havia deixat a la llar d'infants i cridava no vull dinar, a dinar a la casa nova!,... Al meu cap només cabia el seu malestar, el meu, el de tota la familia.
Avui la petita ha anat contenta i no ha fet cap incis sobre el lloc on havia de dinar. Així que avui tinc ganes de fer una llista de totes les coses bones que ens han passat al 2012:

- La petita ja es pot comunicar completament amb nosaltres. A vegades no li acaba de sortir alguna expressió i s'enfada. Però ha fet un gran avanç, el Nadal passat tenia 18 mesos i jo contava a veure si ja deia les 10 maleïdes paraules que han de dir els nens amb aquella edat.

- No fem servir bolquer en cap moment del dia. Primer el vam treure de dia, després a la migdiada i ara voilà a les nits. No ha estat un camí de roses, però si al començament algú m'hagués explicat que ara ja ho tindriem gairebé controlat ...

- La petita té una habitació per a jugar. És que al setembre ens vam mudar i tenim més espai per a jugar, córrer, embrutar, ... Jo patia per si el cambi l'afectaria i agafaria por. Una companya de la feina em va dir si tu tens por, ella en tindrà. I li he fet cas, la petita està encantada.

- La petita dorm a la seva habitació amb un llit de grans al que hem afegit una barana. Em va genial la veritat. Li faig companyia mentre s'adorm estirada al seu costat. Algun cop m'he adormit, però jo estic més tranquila (encara li costa agafar el son i passo moltes hores a la seva habitació) i ella dorm més profundament. Continuem amb el vigilabebes activat, així si ens crida podem arribar en un tres i no res a la seva habitació. En general no es desperta a les nits i si els virus ens donen treva dormim tota la nit.

- A l'estiu nedava amb l'ajut dels flotadors de braç.

- Li agrada el teatre per a nens s'enten; els espectacles d'animació dels hotels, sobretot si posen el hit Veo, veo..., la Peppa Pig, Dora la Explorador, el Mic, en Timmy, ...

- Saltar als llics elàstics i pujar a les atraccions de fira que instal·len a les festes majors dels pobles.

- Ajudar al papa a entrar el cotxe al pàrquing. ;-)

Les coses dolentes, que com a totes les cases n'hi ha, no les penso posar en cap llista. A veure si axí desapareixen i no tornen mai més.