8 may 2012

PER QUÈ UN BLOC?

Com ja vaig comentar al primer post, m'agradaria que les aventures de la nostra petita família arribin un dia a ulls de la petita a través d'aquest bloc. El meu marit (se'm fa estrany 5 anys després dir-li així???!!!!) diu que o bé me'n cansaré abans i deixaré d'escriure o bé l'evolució de la tecnologia farà que aquesta informació es perdi en  la immensitat de la xarxa. Espero que cap de les dues coses passi, però jo sóc una idealista, així que ...
De fet hauria pogut escollir altres opcions: escriure un diari com quan era adolescent, fer gravacions de veu, no fer res... Però des de que va néixer la petita la xarxa m'ha servit de refugi en els moments més durs de la criança. I m'ha ajudat, no és que hagi trobat solucions als nostres petits problemes; sino que el que hi he trobat és un recolzament invisible   Les aventures que explica Onavis sobre la seva petita m'han servit d'entrenament per al que ara estic vivint amb la petita. Al principi era l'únic bloc que llegia però poc a poc vaig anar descobrint per aquest ordre les aventures d'una mare a Londres de la mà de la Mama Moderna; les reflexions d'una mare pediatra a Diario de una mamá pediatra, les aventures que explica l' Esther dels seus dos petits i les fascinants classes d'història i altres vivència de la l'Anna . Aquests dies m'he enganxat als posts de la Míriam Tirado. Però em sentia malament i una mica desagraïda perquè llegir aquests blocs m'ajudava a entendre millor la meva petita i fins i tot a mi mateixa i  jo no aportava res.
Així que he matat dos pardals d'un sol tret, podré tenir recollides en un bloc les nostres vivències i a més si puc ajudar a algú doncs perfecte.

6 comentarios:

  1. D'això es tracta Mamaaaaine, de fer una pinya i anar compartint vivències entre totes :-)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaig ser la primera en tenir fills de les amigues que tinc més prop físicament. Consultar els vostres posts em va ajudar a no sentir-me tant bitxo raro!!! Gràcies

      Eliminar
  2. Carai, no sabia que el meu nom sortia per aquí. Gràcies :-)

    ResponderEliminar
  3. Apa, jo també hi sóc...i ningú no m'havia dir res? jeje...merci per la part que em toca! ara ja sóc una més que et segueix.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies. M'agrada molt la història i aprenc molt amb els teus posts. Vaig patir una mica quan estaves a Xile perquè vaig sentir a la radio que hi havia hagut un terratrèmol.

      Eliminar