MAMA, AÇO QUÈ ÉS?

Aquesta és la frase estrella del cap de setmana. Tot va començar el passat dijous. A l'agenda de l'escola bressol hi vaig trobar la consigna: per a demà porteu fulles seques, estem treballant la tardor i les utilitzarem per a fer una fitxa. Vam aprofitar els "deures" per a fer una sortida pels carrers del poble i recollir fulles seques. Quan passàvem per davant d'una promoció a mig construir i abandonada m'assenyala un caixetí dels que hi diu "agua potable" i em diu "mama, aço què és?" i jo vaig contestar "una capsa per on entra l'aigua a les cases". Ostres, la primera pregunta ja hauria pogut ser més fàcil!. Però no, la noia ha sortit al seu pare i el següent interrogatori va ser al lavabo. Volia saber que era la cisterna del vàter. Aquest cop la meva resposta va ser més convincent perquè quan vaig acabar va contestar "ah!! vale!".  

I ara ho preguntem tot. Aquesta tarda reiem amb el seu pare i el seu avi recordant la revisió dels dos anys. L'hauriem d'haver fet al juliol però com que l'infermera i la pediatra feien vacances la vam deixar per al setembre. La visita va ser del tot caòtica: La petita va plorar tota l'estona i l'infermera va aplicar el Programa de Salut Nen Sa com va poder.Entre mig em pregunta:" la nena diu dues paraules amb sentit i seguides? " I jo vaig assentir. Però el panorama era còmic la petita berrejava, jo no sabia què fer per a calmar-la igual que el seu pare. La infermera va replicar "segur que encadena dues paraules". I jo una mica fastiguejada: Sí!!! Avui l'hauria d'haver sentit: " En Mic no està, s'ha perdut" (havia caigut baix del llit), "Vull rentar les dentetes", ...

Per cert, divendres no vam portar les fulles seques ens les vam deixar a casa. A veure si demà hi pensem.

Canvis i patriotisme!

Aquest estiu em estat embolicats amb la mudança. I des de fa una setmaneta ja estem vivint a la casa nova. La petita ho porta molt bé. Té més lloc per a córrer i jugar i el canvi al llit de "grans" ha passat desapercebut amb tant de rebombori.

Ara ens queden els serveis del municipi  com són el CAP, la llar d'infants, el col·legi i l'institut ben a la vora. Però totes les botigues i la casa dels avis estan a 10 minutets de passeig. En una de les nostres excursions a comprar, la petita, la nina, el cotxet de la nina i jo, la meva filla va preguntar per les banderes que hi havia penjades als balcons del poble. I jo li vaig recordar els colors que hi apareixien: roig i groc i sense parar molta atenció li vaig dir que era la bandera de Catalunya. Ostres tu!!! Li va agradar això de Catalunya i ara cada cop que en veiem una etziba:  "Aço és la bandera de Tututunya!" i posa cara de satisfeta. Així que amb una setmana de retard: Visca Tututunya!!!