COMUNICACIÓ

Com qualsevol pot imaginar la comunicació amb una criatura de gairebé 21 mesos és complicada. De tota manera va millorant dia a dia o aquesta és la percepció que jo en tinc.
De petita només teniem el plor, un plor persistent a causa dels còlics que et deixava ple d'angoixa. I després del plor una quietud que durava poc. Amb el temps van arribar els somriures i els sons guturals.
La primera paraula amb sentit que jo recordo en aquest moment va ser "bub bub" i la va dir al maig del 2010. Un dia quan la deixava a casa els sogres abans d'anar a la feina va senyalar el gos que tenen  i va dir bub bub, i jo vaig al·lucinar. Una mica més endavant es va aficionar a fer que no amb el cap cada cop que li explicàvem el conte de la rateta que escombrava l'escaleta, emulant a la rateta quan rebutja als pretendents. Després van venir els pa pa, mama (actualmanet mamaaaaine, traduit al llenguatge adult Mama vine, je je), ...
Aquesta nit mentre la banyava ha començat a xerrar i a dir coses que jo no entenia. D'entre tot el batibull de sons he aconseguit distingir: "tuta" (la seva llar d'infants es diu "la cuca de llum"), pati i pilota. Quan li he preguntat: A la Cuca sortiu al pati i jugueu amb la pilota???? A contestat que SÍ i la seva cara ha reflexat  la satisfacció d'haver pogut explicar-me una vivència. I jo crec que avui hem encetat una etapa de converses que m'encisa!!