Per fi!!! fa dies que tenia pensat escriure aquesta entrada. Avui el meu marit i la petita m'han donat treva. Han anat a casa els avis a veure la primera part del partit del Barça i lo millor de tot, s'hi quedaran a sopar!!!!Som-hi!!! Jo penso que les celebracions familiars amb molta gent no estan fetes per a nens petits: ni per les hores que es fan, ni per com s'espera que es s'han de comportar les criatures.Si un dia em veig en cor ja escriure sobre la primera i única boda a la que ha assistit la meva petita. Tenia gairebé dos mesos i va ser per la tarda. Ah!!! La meva petita durant aquella temporadeta va tenir còlics....
El passat mes d'octubre tots tres vam assistir a una sèrie de compromisos socials. No han estat de prou nivell com per a sortir a la premsa del cor però ...
El primer d'ells fou un dinar el dia 12 d'octubre per celebrar la jubilació del meu pare. Ha estat un any una mica tortuós en el que ha hagut de suar per a obtenir allò que li pertanyia de dret. Per fi ho té solucionat i el el dia del Pilar vam celebrar-ho. Aquest tipus de dinar són a un horari no apte per a criatures. La meva petita a les 14, hora d'inici del dinar, normalment ja dorm. Aquell dia la sort no va estar del nostre costat i va despertar-se a les 7 del matí. Jo pensava ufff!!!!! Aquesta em donarà el dinar amb la típica rabieta de tinc son i aquí hi ha un xivarri que .... Però després de passar un matí complicadet la petita es va revifar al veure tots els avis junt, el meu germà,... i es va portar d'allò més bé. Que ningú es pensi que portar-se bé vol dir comportar-se com un adult. Pobreta, encar no li toca. Jo vaig omplir l'antiga bossa de les mudes i els bolquers amb: colors Plastideoor, una llibreta de fulls en blanc, un llibre sobre una festa de pijames on assistien en La Dora (la exploradora) i en Botas, unes figuretes del Pocoyo i uns llibre d'enganxines d'animalets d'aquests que venen a les botigues "dels xinos". Amb aquest últim va ser amb el que vam jugar més estona.
La setmana següent tocava anar de bateig. La petita té un cosí germà des del 11 de març i els meus cunyats van escollir el dia 20 d'octubre per a batejar-lo. Aquell dia va ploure bastant però vam poder fer la passejada tota la comitiva pel carrer Major del poble des de la casa del cosinet fins a l'esglèsia sense paraigües. Per a la petita va ser un passeig tortuós, la mama no va encertar amb les sabates noves i la petita les anava perdent pel camí. A més casualitat que al poble es celebrava una fira d'artesans i a la mateixa hora del bateig hi havia la cercavila dels gegants. La petita volia seguir els gegants, clar que sí!!!! Durant la cerimònia religiosa no vam tenir massa problemes. Com que per a ella era un lloc nou, doncs estava atenent a tot sense rebaldir. El moment caòtic va arribar a la sessió fotogràfica, va decidir que no sortia a cap foto si no ho feia a coll del meu sogre. A totes les fotos ha sortit enfadada. Quan li preguntem el per què respon perquè caien les sabatetes??!!!Aquest segon dinar va ser a les 15:00, i la petita tampoc va dormir. Jo portava la meva famosa bossa carregada amb nous entreteniments: uns mini llibres que són una rodona, un quadrat i un triangle, un llibret d'enganxines nous,.... Però cap ni un li va fer prou el pes. Aquest cop ens va entretenir ella a nosaltres, cada dos per tres ens demanava d'anar a fer pipí o caca alternativament. Jo crec que s'ho guardava per a poder anar més sovint. Per sort li vam fer cas tots els cops. Des d'aquell dia ençà no ens ha comunicat més vegades la necessitat d'anar al lavabo. Tot continua com abans som nosaltres els que hem d'insistir.
Tornant al fil d'aquest post que m'he enrollat molt. Com us ho feu per a entretenir els vostres petits durant aquest tipus de celebracions???
