Aquest estiu la petita ha deixat de portar bolquer. Va fer els dos anys al juliol i ja abans havia mostrat interès per l'orinal. La veritat és que tal i com explicava a l'entrada de l'abril jo vaig posar de la meva part per tal de despertar aquest interès. El llibre del Quico ens va ajudar i tenir un orinal a vistes també. Durant aquest procés sovint he pensat que si llavors hagués insistit, després dels primers pipís a l'orinal, pot ser hauriem acabat amb els bolquers més fàcilment.
La part que va anar rodada va ser fer pipi a l'orinal abans d'anar a dormir i al despertar-se tant de la migdiada com al matí. Podríem dir que no vaig treure-li el bolquer de cop sino que ho vaig anar fent progressivament. Quan va acabar el curs a l'escola bressol, jo encara tenia una setmaneta per davant de feina. La petita es va quedar amb els meus pares i ells com que viuen al camp la feien anar tot el dia amb les calcetes i sense bolquer. Al moment de dormir li tornaven a posar. La petita feia alguns pipis a dintre l'orinal, molts s'escapaven i la caca sempre anava fora. Però quan es despertava gairebé sempre duia els bolquers secs. Així vam arribar a les meves vacances i ostres tu, viure en un pis complica molt el procés. Hi ha hagut moments durs, vaig estar a punt d'abandonar perquè podia estar mitja hora asseguda al orinal i no fer res i als 3 minuts d'aixecar-se de l'orinal ho deixava tot fet un fàstic. Personalment, portar l'orinal a tot arreu ( a dintre d'una bossa de plàstic i camuflat, je je) i utilitzar unes calcetes-bolquer em van donar tranquil·litat i tres setmanes després ja feia tots els pipis i la caca a l'orinal. De tota manera, he de confessar que fins fa una setmana no ha començat a demanar-ho i que encara avui hi estem tots a sobre. Però ja fa algunes nits que no li posem bolquer i ara és ella qui no el vol.
Crec que com tot amb els nens, cada família ha de fer el que li surt del cor si creu que és el millor per al nen. Mai la vaig posar cada 20 minuts a l'orinal, però cada cop que feia un pipi a l'orinal li posàvem un gomet i cantàvem una cançó que tenia coreografia i tot: "El ball del bacinet". Així que si algú està al mig d'aquesta etapa, que no desesperi al final tot s'apren
Uf, a nosaltres ens ha durat molt...vaig tenir també moments de crisi. Com dius, ara encara se li ha d'estar al damunt una mica, dir-li per fer pipi abans de sortir, quan es lleva, etc, etc. Però ja quasi mai se li escapa. A la tornada a l'escola, per cert, vam tenir una mica de regressió (uf, jo pensava que mai ho aconseguiríem). És curiós, però la migdiada va ser el més fàcil, fa molt que li vam treure i no se li escapa mai. Per la nit encara en du i no tinc pressa...
ResponderEliminarVeig que estem si fa no fa al mateix punt. Jo tampoc tenia pressa de treure-li a les nits, però ara la senyora no en vol de bolquer. Com que fa dies que no hi ha fuites nocturnes he cedit. Ja t'explicaré com acaba tot plegat.
ResponderEliminarCada nen té el seu procés i el seu moment. L'Andreu en una setmana tenia la cosa del tot dominada de dia i en canvi a dia d'avui el bolquer de la nit encara el porta i va camí dels cinc ja, eh? Però si no està preparat doncs no ho està.
ResponderEliminarEn Biel farà dos aquest divendres i la cuidadora de l'escola bressol em va insinuar de treu-li però ni boja! Fins que no el vegi mitjanament preparat res de res que després és una feinada tu!
Les de l'escola bressol de la petita van considerar que no seria bó inentar-ho fins al proper estiu. Si la meva no hagués mostrat interès pel lavabo i hagués passat olímpicament de les meves insinuacions els hagués fet cas. Però si sempre m'ha acompanyat al lavabo i hem assegut a la tassa del vàter al Mic, la Minnie i tots els peluixos!!! Jo crec que ho fas bé, quan el Biel estigui preparat t'ho farà saber i llavors tot serà més fàcil. I felicitats avançades!!!
ResponderEliminar