APRENDRE!!!

Avui la meva petita ha après a pujar i baixar d'uns rampa sense la nostra ajuda. I m'ha fet veure un altre com és de difícil anar adquirint habilitats. Després del ruixat del migdia, ha sortit un sol esplèndid que convidava a sortir. Així que tots tres hem anat a l'ermita del poble. A l'entrada hi ha una rampa per a facilitar l'accés a les persones amb problemes de mobilitat. A ella li ha cridat l'atenció des del primer moment. Com que des de fa uns dies sortim de casa amb el cotxet de les nines i en Mic a sobre, ha intentat pujar-hi ella i accessoris sense sort. Finalment ha decidit deixar els trastets i intentar-ho sola, però tenia por i ha demanat la mà del seu pare i la meva després. Ho ha estat intentant una bona estona perquè ella volia fer-ho sola però a l'últim moment tenia por. Com que es començava a enfadar li he explicat que jo pensava que podia pujar sola, que si volia jo pujaria amb ella sense donar-li la mà però al seu costat. M'ha contestat: VALE!!! I ha pogut pujar sola, no sé si ha estat casualitat o m'ha entès. Al cap d'una estona cridava al seu pare dient-li: PAPA HAZ VIZT!!! Finalment s'ha decidit a agafar el Mic i el cotxet i ha fet el recorregut sencer. Aquesta és una de les aventures que vivim aquests dies, la petita apren poc a poc a fer coses sense la nostra ajuda. A mi m'ha ensenyat que les coses que nosaltres donem per sabudes i creiem que són fàcils un dia també ens van costar molt.