17 mar. 2014

REUNIÓ AMB LA TUTORA. P3

Fa un parell de setmanes que la tutora de la petita ens va cridar. Aquest segon semestre hi ha programat fer reunions amb tots els pares. Evidentment les podem demanar sempre que ho necessitem. Però fins ara no ho hem tingut cap tema que ho hagi requerit.
La M. ens va tractar molt bé proposant una reunió a al tarda i fora del seu horari laboral. Per a que després diguin...
Anant al que de veritat interessa, com és comporta la petita a l'escola?
D'aspectes positius ens va remarcar que li agrada participar i col·laborar amb les activitats. El que més li agrada, a qui no..., és fer d'encarregada. Fins i tot li demana a la senyoreta de fer de substituta a les tardes quan l'encarregat pel motiu que sigui no torna a l'escola.S'ha integrat bé amb la resta de companys i no demana gairebé mai per nosaltres. I això que fa un intensiu, arriba a l'acollida a les 8:20, es queda a dinar i fins les 16:30 no la recollim. A mi em va caure la baba de veure les seves fitxes i com ha progressat aquests mesos: ja sap escriure el seu nom, reconeix les lletres i les relaciona amb la inicial d'algun company de classe.
D'aspectes a millorar ens va dir que sovint s'oblida de tragar la saliva i va deixant rastre per on passa sobretot quan està concentrada, que pratiquem els sons guturals (canvia les c i g per p o t) i la psicomotricitat fina: li costa botonar-se la bata, fa ratlles fluixetes....
La M. ens va dir que no ens amoinessim que hi ha altres nens de la classe amb "problemes" semblants i que ella ja intenta proposar activitats per tal de que els nens madurin en aquells aspectes que cal: s'ha comprat una titella per a practicar els sons que fan els diferents animals, té una corda amb agulles de penjar i així pràctiquen la psicomotricitat fina,...
Així que a casa tenim deures, sense capficar-nos gaire però hem de fer gàrgares, passar cordills per objectes foradats (ja he provat de fer braçalets amb macarrons però no li ha barrufat); ah! i anar-li recordant que cal tragar la saliva.
Uf!!! espero saber controlar-me perquè em conec. Per res voldria convertir els nostres jocs en un aburriment i una continuació de les classes.

17 ene. 2014

S'ACABA EL BRACET?

La petita ja dorm...Com cada dia li he explicat un conte i s'ha quedat fregida. Però just abans d'anar a dormir m'ha demanat bracet (pujar a coll). Quan ja la tenia ben agafada, déu meu com pesa ..., m'abraça i em diu: "mama què s'acaba el bracet?". Ella ja és conscient que es va fent gran i que hi ha coses de nadons, de petits i de grans. I com a tots li agraden les dels grans, però ja troba a faltar alguna de les activitats habituals fa tan just uns mesos. Així que espero que encara ens quedin molts dies de bracet. Com diu el seu pare fins que li toquen els peus a terra!

27 sept. 2013

NOVA ETAPA. EL COLE DELS GRANS

Avui ja fa dues setmanes que la petita ha començat a la classe "P3 de D de Dedo".  Així és com ella ho repeteix cada cop que li pregunten a quina classe va.
A principis de juliol ens va arribar una carta amb la classe que ens havien assignat, el dia de la primera reunió amb les 4 tutores, material...  Però,  aix...,  no teniem el nom de el/la tutora. Com que  vivim a un poble petit,  la petita va acabar cansada de repetir que no sabia el nom de la mestra (la gent donava com a segur que seria una xica) i cada cop que sentia cole dels grans repetia P3D de Dedo.  Sembla que m'ho va sentir dir a mi,  mentre parlava amb algú i...
El dia de la reunió els dubtes sobre el metre/mestra ja estaven resolts. Resulta que és una noia jove del poble on vivim coneguda dels meus cunyats i amb moltes ganes de treballar. Penseu que se'ns va presentar ella una nit de festes majors a altes hores de la matinada. Jo vaig viure la reunió amb les tutores de P3 amb molta intensitat, gairebé em salten les llàgrimes d'imaginar a la petita fent les activitats que ens explicàvem. Després de la reunió ens van ensenyar les classes, ho vaig agrair perquè per a mi l'escola és tota una novetat perquè jo sóc d'un altre poble. I aquest és un tema que la petita no entén i sempre pregunta per què la mama quan era petita no anava al cole? , je je

I el 16 de setembre va arribar el  dia D de la petita. Al matí entrevista de pares, petita i tutora a la classe dels dofins de P3 de D de Dedo ;-) . La petita ens va deixar parlar tranquil·lament mentre investigava l'entorn, les joguines, els contes, ... A la tarda primer contacte amb uns quants companys, els 7 que s'havien entrevistat al matí. I aquest cop, per part de la petita no hi van haver ni plors, ni rabietes al contrari dels primers dies a la llar d'infants.
Jo vaig estar tota la setmana passada de vacances i exercint de mama al 100%. la portava a les 9 i a les 15 a l'escola i la recollia per dinar a les 12:30 i a la tarda a les 16:30. La petita va continuar entrant tots els dies seria però sense plorar. Quan sortiaal primer moment, no ens explicava res. Però després pot ser de manera natural mig cantava una cançó nova o explicava que la senyoreta té els cabells "en rodona", té rínxols..
I el 20 li va tocar una altra prova, la petita va començar a fer ús del servei d'acollida a les 8 del matí i del menjador al migdia. A la mama se li havien acabat les vacances. Jo que sóc patidora pensava que la petita deixaria d'anar contenta al cole perquè no voldria quedar-se a l'acollida i/o al menjador. Recordava els vòmits cada àpat de la llar d'infants, i ...Però, un cop més m'ha sorprés, continua anant contenta a l'escola!!!!  I és que la menuda se mos fa gran!!!
Per tant crec que després de dos setmanes intenses podem dir que la petita ha encetat una nova etapa i el balanç és positiu

20 jul. 2013

Ara està apunt de fer tres anys...

Torno a estar en mode on al blog després d'un llaaaaaaaaaarg parèntesi. Aquest dies estic preparant la festeta familiar i la de la llar d'infants. De què pot ser? Del cumple de la meva petita of course.
I ara tinc ganes d'explicar com va anar l'arribada de  la petita ara farà tres anys... Crec que ha passat prou temps i he agafat certa distància, si és que se'n pot agafar...
Fa tres anys feia moltíssima calor (clar jo portava una estufa dintre meu 24 hores al dia) i la meva vida consistia en esperar, pacientment a estones i d'altres més histèrica, a que la meva petita volgues assomar el caparró. Anava a monitors un cop per setmana, de quan en quan tenia alguna contracció, revisava que tot estés apunt, estudiava, si si estudiava perquè poc després del naixement de la petita em volia presentar a les oposicions; sortia a passejar quan ja era de nit amb el pare de la criatura, tornava a mirar la bossa , la robeta, per allí al mig tenia els apunts ...
I va arribar un dia que la visita als monitors es va fer eterna: la petita tenia taquicardia i jo també. Per a mi no era cap novetat perquè durant les anteriors visites habia passat el mateix. Però aquell dia van decidir que podia ser perillòs per a les dues i que calia induir el part. Així que va tocar primer un gel de progesterona vaginal i al dia següent com que el part no s'havia desencadenat doncs oxitocina intravenosa. I jo que volia un part natural,... Més "artificial" i més medicalitzat ja no podia ser. Però tot i els impediments que van aparèixer en un primer moment i els que van continuar em vaig sentir molt agust amb la llevadora i la gincecologa. Suposo que haver-les conegut fora de l'àmbit hospitalari em va donar certa tranquil·litat. Vaig estar gairebé 12 hores al box de paritoris, però no us asusteu en vaig sortir dues vegades. La primera per a fer de traductora a una altra dona que estava parint; vaig haver de rescatar el meu francés macarrónic de les golfes i tot amb l'oxitocina endollada. La segona va ser molt més glamurosa, resulta que a l'hospital tenien una sala de parts naturals amb una "piscina" i vaig fer una estada a veure si les contraccions es feien més suportables i el part avançava.Durant totes aquestes peripècies vaig tenir un acompanyant de luxe el pare de la petita que va estar en tot moment donant-me suport. (Menys quan la gana va apretar i pobre va sortir a dinar...)
Però ni les pilotes, ni la piscina, ni els ànims del pare, ni les visites d'algun company de feina (coses què passen quan vens del món sanitari), ... La meva petita no volia sortir perquè ella no va poder decidir el dia, li vam imposar: la histèrica de la seva mare, l'equip de ginecologia, la pressió de l'entorn... I al final van decidir que el millor final/inici de tot plegat seria una cèsaria.
I jo quan vaig sentir que no seria un part vaginal...vaig  notar que plorava de ràbia per no haver pogut acomplir amb la "meva missió". Les infermeres i auxiliars del quiròfan em deien que tranquila que no tingues por, jo de por no en tenia, tenia ràbia. Una ràbia que es va esfumar quan una criatura llefiscosa i guapíssima va començar a plorar. Ràpidament me la van mostrar i li vaig poder dir quatre tonteries del tipus: hola sóc la mama i coses així... Però el mètode cangur va ser amb el papa al box on havíem passat tot el dia, sort que la llevadora va fer fotos de la primera trobada entre pare i filla...
I després de la reanimació meva i de la revisió pediàtrica de la petita vam sortir totes  dues per una porta on ens esperàven tots els avis. Darrere d'aquella porta és van quedar la meva altra vida la de quan jo era el centre del meu món. Endavant he trobat una nova vida. Gràcies petita per fer-me més generosa, per ensenyar-me el món amb un altres ulls.

17 may. 2013

DIVENDRES MUSICALS

Noies,  m'he enganxat una mica tard a la vostra proposta.  Però encara som a divendres,  no?  Aquest nois són els que posen la banda sonora de casa nostra.  Espero que us agradi.

15 abr. 2013

D'EXCURSIÓ A LA BIBLIOTECA

Dimarts passat la petita va fer la primera excursió sense els pares. Va anar amb els de la llar d'infants a la biblioteca del poble.
Les noies que s'ocupen de la llar van demanar als pares que poguessin que els acompanyessin. Però ni el meu marit ni jo ens ho vam poder arreglar.
Sort que la mare d'un altre nen em va dir que ja vigilaria també de la nostra petita durantla sortida. La meva preocupació arrelava en el fet que la llar està bastant lluny de la biblioteca . La petita sol fer aquesta distància sense problemes. Peró i si s'escapava, i  si l'atropellava un cotxe. I així un reguitzell de i si ....
La veritat és que va anar molt bé. A la biblioteca els van contar el conte de l'Oca Ruca i els van mostrar uns llibres despleglbles de pirates i del llibre de la selva. Aquests dos últims van impressionar a la petita.
Però jo em vaig quedar amb mal gust de boca. M'hauria agradat poder acompanyar-los i veure-li la cara mentre la F.explicava el conte.
Per això dissabte al matí vam tornar a la biblioteca perquè explicàven un conte musicat Els musics de Bremen. Dissabte ens ho vam passar bé totes dues ;-)

1 abr. 2013

CRÒNICA DE SETMANA SANTA

Aquests dies han estat molt intensos. La petita va tenir classe fins dimecres i nosaltres vam treballar fins dijous.
Però la "xalera"  va començar Diumenge Rams.  A la petita li vaig posar la faldilla negra de volants.  I ella va anar tota contenta amb la palma a passejar pel poble. Li encanta anar amb faldilles de volants. 
Dimarts van arribar les mones.  Primer la del padrí: de la Peppa Pig amb moltes llaminadures i després la de la veïna: casolana i típica d'aquestes Terres però farcida de xocolate. Amb aquestes mones la petita va entendre que aquests dies eren especials i que ella era la protagonista. Com l'Anna, la nena del conte que ens va regalar l'H i que hem llegit aquests dies.  
Dimecres quan va arribar a la llar d'infants li va dir a la L. :"Avui és l'últim dia i demà és festa". I quan va sortir portava l'àlbum amb les fitxes d'aquest trimestre i una piruleta de xocolate.  Més ben dit una boleta de xoxolate amb molles de colors ;-). 

Dijous va passar el dia amb els meus pares a la casa d'estiu.  Ja hi vam anar a dormir dimecres tots tres.  Va retrobar les seves joguines aparcades allí durant tot l'hivern i les joguines de quan la mama i el tiet eren petits. Quan el papa i la mama van acabar de treballar,  vam anar tots tres a platja a passejar però hi havien molts mosquits. 

Divendres, dissabte i dilluns hem anat a dinar fora amb els nostres amics i els seus fills. Un dia a la platja, l'altre a la muntanya i avui al poble. Aquest any ha estat tot un èxit,  des del meu punt de vista, hem anat a restaurants amb zones habilitades per a infants. Ells no s'han aborrit i nosaltres hem dinat prou tranquils. El primer dia hi havia una caseta,  gronxadors i un tobogan; el segon una zona al mateix menjador plena de joguines i avui matalassos elàstics. 

Ara està dormint shhhht.