RECONCILIACIÓ A LA PERRUQUERIA

 La meva petita ha tingut una relació molt peculiar amb el món de la perruqueria. El meu sogre s'ha dedicat durant molts anys a vendre productes i estris de perruqueria per tota Catalunya. A més durant una temporadeta va fer de perruquer. Així que es fàcil d'imaginar: la primera tallada de cabells de la petita la va fer el iaio als 7 mesos i poc. Va ser una experiència molt dolça i gens traumàtica i vam aprofitar per guardar unes metxetes i ensenyar-li més endavant. Però poc a poc la petita anava creixent i costava molt que estès quieta. Així que un dia, cap als 12 mesos, vam anar a la perruqueria. Quin horror!!! Va plorar i plorar sense consol. A partir de llavors anàvem a la perruqueria quan ja no podiem passar. Algun dia vam aconseguir estar més o menys tranquila gràcies a les noves tecnologies. Posàvem un vídeo al mòbil dels que a ella li agraden ( gegants, grallers i balls populars) i plorava una mica menys. Però la fòbia a les tisores era tal que quan enfilàvem un dia qualsevol el carrer on està situada la perruqueria començava a dir que no i a ploriquejar. Per fi la setmana passada vam anar a la perruqueria amb ganes de veure la M., la perruquera , i sobretot amb ganes de seure al seient del volant, que és el lloc on talles el cabell als més menuts. Es va estar molt tranquil·la, va deixar treballar a gust a la M i la veritat és que està molt guapa amb el nou look!!!

WHATS UP I LACTÀNCIA MATERNA

Aquesta nit quan s'ha adormit la petita miro el mòbil i tenia molts missatges al what's up. Resulta que fa uns dies una de les meves amigues va tenir una nena per cesària. I avui  pel que sembla li ha fet pujada la llet. La pobra està ben espantada i ens ha demanat auxili a traves de les noves tecnologies. Què s'ha notat? Doncs, que li feien mal els pits, els tenia inflats i va mullant tota l'estona el llit. Res de nou quan ja ho has viscut, però la primera vegada asusta. Jo em pensava que m'havia preparat per a l'alletament matern. Vaig llegir el llibre del pediatra Carlos Gonzalez, "Un regal per a tota la vida", vaig assistir a totes les sessions pre part amb la llevadora i assetjava  a preguntes a la meva mare. Però quan em va tocar viure-ho en primera persona, ... I es que s'ha de viure perquè un cop has superat els moments durs, l'experiència s'ho val. Els bebès et tornen amb escreix tot l'esforç que has fet  per instaurar la lactància materna . Penso que en aquesta lluita no pots estar sola, t'ha d'acompanyar l'experiència, els professionals i l'entorn. Per això si quan la distància fa inviable poder ajudar sempre es pot recórrer a les noves tecnologies