Ahir vam passar la tarda a la casa nova i a la petita li vaig ensenyar les formigues que viuen al nostre futur jardí. Ja fa dies que sent predilecció per aquests bitxets i vam jugar a fer caminets. S'ho va passar pipa, els feia caminets amb les pedretes, els deia "molt bé", "per aquí", "no". I jo feliç de veure com jugava i recordant les vegades que havia fet el mateix al carrer de casa. Per fi vam poder conjugar deure i diversió!!!
Oooooh! No saps l'enveja (sana) que em fas! Nosaltres també volem anar a una casa. Jo estic força encaparrada des de fa uns mesos però no hi ha manera de trobar alguna que ens acabi de fer el pes i a més puguem pagar clar jeje!
ResponderEliminarEnhorabona pel canvi!
Jo amb l'època que ens ha tocat viure no sé si ens hem equivocat amb la compra, ... I a més em preocupa que la petita no s'adapti bé a la casa nova. Per això hi anem a passar moltes estones a les tardes per a que s'habituí. A veure si teniu sort i trobeu una bona oportunitat. Ja ens informaràs
EliminarDona, els nens s'adapten a tot! I si tenen lloc per córrer encara més :-P
EliminarDe moment nosaltres no ens hi atrevim amb la compra. Creiem que encara ha de baixar la cosa... Busquem lloguer i per això, és més complicat però bueno, no hi ha pressa tampoc.
Felicitats pel canvi de casa!
ResponderEliminarL'adaptació segur que va molt bé a mi em preocuparia més l'estres de la mudança, buuuf, és que a mi això m'estressa molt...i ja porto unes quantes!
En aquest cas tinc sort, viuré a 5 minuts d'on visc ara. Durant aquests anys el piset ens l'han deixat els meus sogres i no ens han donat data per abandonar-lo, je je. Així que anirem poc a poc. Crec que lo teu va ser una mica més complicat, mudança amb canvi de país inclòs deu ser esgotador.
Eliminar