PRE-INSCRIPCIÓ A L'ESCOLA DEL PARQUE

Demà comença la pre-inscripció per al curs 2013-2014.I com ens afecta això a la nostra família? Doncs que la petita si tot va bé al setembre començarà a l'escola. Fa uns dies vam rebre una carta a nom seu.  El carter ja va ser d'allò més especial,  lo iaio!!!  El meu sogre va arribar a l'hora de sopar amb un sobre a nom de la petita.  La directora de l'escola, veïna dels meus sogres, li havia donat (coses que passen quan vius a un poble).
I la petita contentíssima perquè després de l'estiu anirà al mateix cole que el seu pare,  el seu tiet i el seu padrí. La mama no,  explica ella,  perquè la mama anava a un altre cole.
Ah!!!  el principal incentiu de l'escola per a ella és el parc que hi ha al davant (parque com en diu ella).  Per això l'anomena l'escola del parc.

CARNESTOLTES

Aquest dies he estat una mica out del món digital perquè els de la llar d'infants ens van encarregar deures: fer la disfressa a casa.
Resultat:.

 Com que les instruccions de les noies de la llar d'infants van ser una mica confuses, a la xarxa vai trobar els següent enllaç: Momincdaily que em van ser de molta utilitat.


  Al poble on vivim ja vam celebrar el Carnestoltes la setmana passada. Així que divendres  01 de febrer vam fer la rua i la petita s'ho va passar pipa ballant i saltant. I jo també!!!

BALANÇ 2012

Jo sóc així, se'n pot dir anàrquica, mediterrànea, temperamental o com sigui. Quan tocava fer balanç del  2012 jo no podia. La meva petita havia tornat a plorar quan l'havia deixat a la llar d'infants i cridava no vull dinar, a dinar a la casa nova!,... Al meu cap només cabia el seu malestar, el meu, el de tota la familia.
Avui la petita ha anat contenta i no ha fet cap incis sobre el lloc on havia de dinar. Així que avui tinc ganes de fer una llista de totes les coses bones que ens han passat al 2012:

- La petita ja es pot comunicar completament amb nosaltres. A vegades no li acaba de sortir alguna expressió i s'enfada. Però ha fet un gran avanç, el Nadal passat tenia 18 mesos i jo contava a veure si ja deia les 10 maleïdes paraules que han de dir els nens amb aquella edat.

- No fem servir bolquer en cap moment del dia. Primer el vam treure de dia, després a la migdiada i ara voilà a les nits. No ha estat un camí de roses, però si al començament algú m'hagués explicat que ara ja ho tindriem gairebé controlat ...

- La petita té una habitació per a jugar. És que al setembre ens vam mudar i tenim més espai per a jugar, córrer, embrutar, ... Jo patia per si el cambi l'afectaria i agafaria por. Una companya de la feina em va dir si tu tens por, ella en tindrà. I li he fet cas, la petita està encantada.

- La petita dorm a la seva habitació amb un llit de grans al que hem afegit una barana. Em va genial la veritat. Li faig companyia mentre s'adorm estirada al seu costat. Algun cop m'he adormit, però jo estic més tranquila (encara li costa agafar el son i passo moltes hores a la seva habitació) i ella dorm més profundament. Continuem amb el vigilabebes activat, així si ens crida podem arribar en un tres i no res a la seva habitació. En general no es desperta a les nits i si els virus ens donen treva dormim tota la nit.

- A l'estiu nedava amb l'ajut dels flotadors de braç.

- Li agrada el teatre per a nens s'enten; els espectacles d'animació dels hotels, sobretot si posen el hit Veo, veo..., la Peppa Pig, Dora la Explorador, el Mic, en Timmy, ...

- Saltar als llics elàstics i pujar a les atraccions de fira que instal·len a les festes majors dels pobles.

- Ajudar al papa a entrar el cotxe al pàrquing. ;-)

Les coses dolentes, que com a totes les cases n'hi ha, no les penso posar en cap llista. A veure si axí desapareixen i no tornen mai més.

2013, ARA QUÈ?

Ja estem a l'equador d'aquestes festes. Demà canviem l'any i a mi aquesta xifra no m'agrada. No sóc supersticiosa, però segurament estic sota la influència de la meva petita.
Com ja comentava a la meva última entrada la petita no està passant per un bon moment i patim altibaixos. Crec que hem descobert el motiu d'aquest malestar (o jo li he volgut posar causa). La seva educadora ha patit les conseqüències de la maleïda crisi i de moment mentre no augmenti el nombre de nens matriculats a la llar d'infants, l'han tirat al carrer. El més curiós de la situació és que amb ella només hi estava dos de les set  hores que passa a la llar d'infants. Com a mesura de protesta la petita no vol dinar a la llar d'infants. Aquests dies com que el seu pare o jo tenim festa, l'anem a buscar al migdia i dina amb nosaltres.
El que em trenca el cor és que cada matí quan la desperto em diu: "avui a la Cuca no". Quan acabo d'explicar que no és festa i que cal anar a jugar amb els nens em respon: "a dinar a casa".
De moment ho podem trampejar com podem però el 8 de gener no hi haurà sol·lució. La petita haurà de dinar a la llar d'infants. I a mi em fa por que arribi aquell dia.
El  meu marit i jo continuarem portant-li el dinar cada dia i avisarem  a les educadores que li mostrin el dinar però no la forcin a menjar. A veure si poc a poc recupera la confiança. M'expliquen que amb les activitats de cada matí s'ho passa bé però quan arriba l'hora de dinar comencen els plors.
A veure què ens porta de nou el 2013?

AVUI, HA ANAT BÉ ...

Avui ha anat bé en general. Parlo de la petita és clar. Les últimes setmanes han estat especialment dures. No sé si estem enmig dels "terrible two", hi ha una "passera" o ens han tirat un malefici. La petita està especialment irritable i durant les menjades arribem al cim del malestar. Cap dels plats és del seu gust. Hem probat de renyar, de passar, de jugar, ... I res sembla funcionar. Avui hem tingut un dia de treva. La petita ha arribat contenta de la llar d`infants, allí també se les han d'empescar per a que mengi. Ha passat bona part de la tarda amb els meus sogres i quan ha tornat a casa hem tingut un sopar sense conflictes, i això que he preparat peix arrebossat amb pols de cracker; però peix. La cirereta del pastís ha estat que després del conte no m'he hagut de quedar i he pogut marxar. Què he fer per a que la treva es torni indefinida?

TEATRE

Al poble hi ha un grup de gent que organitzen sessions de teatre per a la canalla. Un dissabte al mes hi ha diversió assegurada al teatre del poble. Aquest any han organitzat una tarda de magia, una altra amb acróbates, una tarda  de musical i la última altra de teatre més clàssic.
La petita i jo ens hem sumat com a espectadores en les dues últimes sessions. I la veritat és que ens ho hem passat molt bé, totes dues. Jo el primer dia no les tenia totes i no hauria anat al teatre en una situació normal.. Però havia estat un dia molt dur de rabietes i malestar en general, vaig pensar què farem aquesta tarda, a casa podem acabar cridant un altre cop, al parc hi anem cada dia , ... Així que vaig agafar la petita i cap al teatre falta gent. Quan van apagar els llums em va agafar la mà molt fort i fins a la tercera cançó, ens vam estrenar el dia del musical, no va començar a picar de mans. La sorpresa li va durar gairebé tota la funció. De fet durant tot el mes el "conte del teatre" ha estat escollit com a top ten per a abans de domir. Hem de donar les gràcies als creadors de "Per un instant", la companyia la Tresca i la Xirriquiteula.
La setmana passada vam anar a veure "La camisa de l'home feliç" de la companyia Zum Zum teatre. Aquí el factor sorpresa no es assegurava l'exit i dubto que entengues bona part de l'obra, però va aguantar quieta a la meva falda i sortir tota contenta amb el conte que li van donar. Ara hi ha dos contes del teatre: "el teatre que canten cançons" i "la pamisa del mome feliç".
I demà la petita anirà amb els meus sogres a veure la seva primera funció dels pastorets. Segur que s'ho passa molt bé.

EVENTS

Per fi!!! fa dies que tenia pensat escriure aquesta entrada. Avui el meu marit i la petita m'han donat treva. Han anat a casa els avis a veure la primera part del partit del Barça i lo millor de tot, s'hi quedaran a sopar!!!!
Som-hi!!! Jo penso que les celebracions familiars amb molta gent no estan fetes per a nens petits: ni per les hores que es fan, ni per com s'espera que es s'han de comportar les criatures.Si un dia em veig en cor ja escriure sobre la primera i única boda a la que ha assistit la meva petita. Tenia gairebé dos mesos i va ser per la tarda. Ah!!! La meva petita durant aquella temporadeta va tenir còlics....
El passat mes d'octubre tots tres vam assistir a una sèrie de compromisos socials. No han estat de prou nivell com per a sortir a la premsa del cor però ...
El primer d'ells fou un dinar el dia 12 d'octubre per celebrar la jubilació del meu pare. Ha estat un any una mica tortuós en el que ha hagut de suar per a obtenir allò que li pertanyia de dret. Per fi ho té solucionat i el el dia del Pilar vam celebrar-ho. Aquest tipus de dinar són a un horari no apte per a criatures. La meva petita a les 14,  hora d'inici del dinar, normalment ja dorm. Aquell dia la sort no va estar del nostre costat i va despertar-se a les 7 del matí. Jo pensava ufff!!!!! Aquesta em donarà el dinar amb la típica rabieta de tinc son i aquí hi ha un xivarri que .... Però després de passar un matí complicadet la petita es va revifar al veure tots els avis junt, el meu germà,... i es va portar d'allò més bé. Que ningú es pensi que portar-se bé vol dir comportar-se com un adult. Pobreta, encar no li toca. Jo vaig omplir l'antiga bossa de les mudes i els bolquers amb: colors Plastideoor, una llibreta de fulls en blanc, un llibre sobre una festa de pijames on assistien en La Dora (la exploradora) i en Botas, unes figuretes del Pocoyo i uns llibre d'enganxines d'animalets d'aquests que venen a les botigues "dels xinos". Amb aquest últim va ser amb el que vam jugar més estona.
La setmana següent tocava anar de bateig. La petita té un cosí germà des del 11 de març i els meus cunyats van escollir el dia 20 d'octubre per a batejar-lo. Aquell dia va ploure bastant però vam poder fer la passejada tota la comitiva pel carrer Major del poble des de la casa del cosinet fins a l'esglèsia sense paraigües. Per a la petita va ser un passeig tortuós, la mama no va encertar amb les sabates noves i la petita les anava perdent pel camí. A més casualitat que al poble es celebrava una fira d'artesans i a la mateixa hora del bateig hi havia la cercavila dels gegants. La petita volia seguir els gegants, clar que sí!!!! Durant la cerimònia religiosa no vam tenir massa problemes. Com que per a ella era un lloc nou, doncs estava atenent a tot sense rebaldir. El moment caòtic va arribar a la sessió fotogràfica, va decidir que no sortia a cap foto si no ho feia a coll del meu sogre. A totes les fotos ha sortit enfadada. Quan li preguntem el per què respon perquè caien les sabatetes??!!!Aquest segon dinar va ser a les 15:00, i la petita tampoc va dormir. Jo portava la meva famosa bossa carregada amb nous entreteniments: uns mini llibres que són una rodona, un quadrat i un triangle, un llibret d'enganxines nous,.... Però cap ni un li va fer prou el pes. Aquest cop ens va entretenir ella a nosaltres, cada dos per tres ens demanava d'anar a fer pipí o caca alternativament. Jo crec que s'ho guardava per a poder anar més sovint. Per sort li vam fer cas tots els cops. Des d'aquell dia ençà no ens ha comunicat més vegades la necessitat d'anar al lavabo. Tot continua com abans som nosaltres els que hem d'insistir.
Tornant al fil d'aquest post que m'he enrollat molt. Com us ho feu per a entretenir els vostres petits durant aquest tipus de celebracions???