2013, ARA QUÈ?

Ja estem a l'equador d'aquestes festes. Demà canviem l'any i a mi aquesta xifra no m'agrada. No sóc supersticiosa, però segurament estic sota la influència de la meva petita.
Com ja comentava a la meva última entrada la petita no està passant per un bon moment i patim altibaixos. Crec que hem descobert el motiu d'aquest malestar (o jo li he volgut posar causa). La seva educadora ha patit les conseqüències de la maleïda crisi i de moment mentre no augmenti el nombre de nens matriculats a la llar d'infants, l'han tirat al carrer. El més curiós de la situació és que amb ella només hi estava dos de les set  hores que passa a la llar d'infants. Com a mesura de protesta la petita no vol dinar a la llar d'infants. Aquests dies com que el seu pare o jo tenim festa, l'anem a buscar al migdia i dina amb nosaltres.
El que em trenca el cor és que cada matí quan la desperto em diu: "avui a la Cuca no". Quan acabo d'explicar que no és festa i que cal anar a jugar amb els nens em respon: "a dinar a casa".
De moment ho podem trampejar com podem però el 8 de gener no hi haurà sol·lució. La petita haurà de dinar a la llar d'infants. I a mi em fa por que arribi aquell dia.
El  meu marit i jo continuarem portant-li el dinar cada dia i avisarem  a les educadores que li mostrin el dinar però no la forcin a menjar. A veure si poc a poc recupera la confiança. M'expliquen que amb les activitats de cada matí s'ho passa bé però quan arriba l'hora de dinar comencen els plors.
A veure què ens porta de nou el 2013?

AVUI, HA ANAT BÉ ...

Avui ha anat bé en general. Parlo de la petita és clar. Les últimes setmanes han estat especialment dures. No sé si estem enmig dels "terrible two", hi ha una "passera" o ens han tirat un malefici. La petita està especialment irritable i durant les menjades arribem al cim del malestar. Cap dels plats és del seu gust. Hem probat de renyar, de passar, de jugar, ... I res sembla funcionar. Avui hem tingut un dia de treva. La petita ha arribat contenta de la llar d`infants, allí també se les han d'empescar per a que mengi. Ha passat bona part de la tarda amb els meus sogres i quan ha tornat a casa hem tingut un sopar sense conflictes, i això que he preparat peix arrebossat amb pols de cracker; però peix. La cirereta del pastís ha estat que després del conte no m'he hagut de quedar i he pogut marxar. Què he fer per a que la treva es torni indefinida?

TEATRE

Al poble hi ha un grup de gent que organitzen sessions de teatre per a la canalla. Un dissabte al mes hi ha diversió assegurada al teatre del poble. Aquest any han organitzat una tarda de magia, una altra amb acróbates, una tarda  de musical i la última altra de teatre més clàssic.
La petita i jo ens hem sumat com a espectadores en les dues últimes sessions. I la veritat és que ens ho hem passat molt bé, totes dues. Jo el primer dia no les tenia totes i no hauria anat al teatre en una situació normal.. Però havia estat un dia molt dur de rabietes i malestar en general, vaig pensar què farem aquesta tarda, a casa podem acabar cridant un altre cop, al parc hi anem cada dia , ... Així que vaig agafar la petita i cap al teatre falta gent. Quan van apagar els llums em va agafar la mà molt fort i fins a la tercera cançó, ens vam estrenar el dia del musical, no va començar a picar de mans. La sorpresa li va durar gairebé tota la funció. De fet durant tot el mes el "conte del teatre" ha estat escollit com a top ten per a abans de domir. Hem de donar les gràcies als creadors de "Per un instant", la companyia la Tresca i la Xirriquiteula.
La setmana passada vam anar a veure "La camisa de l'home feliç" de la companyia Zum Zum teatre. Aquí el factor sorpresa no es assegurava l'exit i dubto que entengues bona part de l'obra, però va aguantar quieta a la meva falda i sortir tota contenta amb el conte que li van donar. Ara hi ha dos contes del teatre: "el teatre que canten cançons" i "la pamisa del mome feliç".
I demà la petita anirà amb els meus sogres a veure la seva primera funció dels pastorets. Segur que s'ho passa molt bé.