2 oct 2012

OPERACIÓ BOLQUER!!!

Aquest estiu la petita ha deixat de portar bolquer. Va fer els dos anys al juliol i ja abans havia mostrat interès per l'orinal. La veritat és que tal i com explicava a l'entrada de l'abril jo vaig posar de la meva part per tal de despertar aquest interès. El llibre del Quico ens va ajudar i tenir un orinal a vistes també. Durant aquest procés sovint he pensat que si llavors hagués insistit, després dels primers pipís a l'orinal, pot ser hauriem acabat amb els bolquers més fàcilment.
La part que va anar rodada va ser fer pipi a l'orinal abans d'anar a dormir i al despertar-se tant de la migdiada com al matí. Podríem dir que no vaig treure-li  el bolquer de cop sino que ho vaig anar fent progressivament. Quan va acabar el curs a l'escola bressol, jo encara tenia una setmaneta per davant de feina. La petita es va quedar amb els meus pares i ells com que viuen al camp la feien anar tot el dia amb les calcetes i sense bolquer. Al moment de dormir li tornaven a posar. La petita feia alguns pipis a dintre l'orinal, molts s'escapaven i la caca sempre anava fora. Però quan es despertava gairebé sempre duia els bolquers secs. Així vam arribar a les meves vacances i ostres tu, viure en un pis complica molt el procés. Hi ha hagut moments durs, vaig estar a punt d'abandonar perquè podia estar mitja hora asseguda al orinal i no fer res i als 3 minuts d'aixecar-se de l'orinal ho deixava tot fet un fàstic. Personalment, portar l'orinal a tot arreu ( a dintre d'una bossa de plàstic i camuflat, je je) i utilitzar unes calcetes-bolquer em van donar tranquil·litat i tres setmanes després ja feia tots els pipis i la caca a l'orinal. De tota manera, he de confessar que fins fa una setmana no ha començat a demanar-ho i que encara avui hi estem tots a sobre. Però ja fa algunes nits que no li posem bolquer i ara és ella qui no el vol.
Crec que com tot amb els nens, cada família ha de fer el que li surt del cor si creu que és el millor per al nen. Mai la vaig posar cada 20 minuts a l'orinal, però cada cop que feia un pipi a l'orinal li posàvem un gomet i cantàvem una cançó que tenia coreografia i tot: "El ball del bacinet". Així que si algú està al mig d'aquesta etapa, que no desesperi al final tot s'apren