29 abr 2012

ORINALS I ALTRES TEMES ESCATOLÒGICS

Mai m'hauria pogut imaginar l'alegria que em donaria que la menudeta fes pipi dues vegades a l'orinal per voluntat pròpia.

Quan em vaig plantejar què posar a la llista de naixement tenia clar que uns dels objectes seria l'orinal. El problema amb l'orinal va arribar el dia que vaig decidir treure'l de la caixa. Jo havia triat un model evolutiu que després es podria utilitzar com a reductor per al vàter i/o com a alçador per a arribar a la pica del lavabo. El dia que vaig pensar que estaria bé incloure'l com a part del mobilairi, FALTEVEN PECES???!!!! En fi,  vaig comprar-ne un dels de tota la vida i ha estat al lavabo gairebé 4 mesos. De quan en quan la nostra menudeta el treia al menjador o bé hi feia seure la Minnie, el Mic o el Nino.(els seus ninos preferits!!!)
Com què el tema del control dels esfinters em preocupava també vaig comprar el llibre: Adéu, bolquers de la sèrie Quico i Tula. Els bons costums. Editorial Combel.
Des de que va veure el llibre del Quico que s'ha interessat amb el tema i finalment fa uns dies ens va treure l'orinal al menjador, ens va demanar a la seva manera que la deixéssim sense bolquers i tot agafant el llibre d'instruccions, el del Quico s'enten, va fer pipí. Això si la menudeta va despullada per casa una bona estona, ara m'hi assec, ara vaig al lavabo a buscar paper de vàter, ara ... fins que compleix amb la missió. El drama comença quan hem de llançar el pipí. Jo crec que ella el voldria guardar o que sé jo.
Aquests dies ho ha intentat més vegades però sense èxit. Jo crec que amb el Quico l'hem encertat i que quan finalment li diguem adéu als bolquers ens serà de molta utilitat perquè el llibre té al final un quadre amb gomets i altres enganxines per premiar les fites amb el tema orinal dels nostres petits


22 abr 2012

SANT JORDI 2012

Aquest és el segon Sant Jordi que passem tots tres junts. L'any passat com que era dissabte i a més estàvem de vacances, era Setmana Santa, vam sortir a passejar. A la plaça del poble hi havia tot de parades amb llibres i entre conversa i conversa vaig comprar per a la petita un conte de les Tres Bessones, El de la rateta bufoneta, en català i anglès amb CD inclòs!!! Em vaig excedir, ja ho sé. Encara no hem mirat mai el CD i em sap greu deixar-li el conte per si el trenca. Aixó sí, aquell dia si no el compro rebento. Espero que més endavant el puguem aprofitar.
Aquest any  volia començar la preparació de la Diada amb temps. A la llibreria del poble hi havia un joc de roba, El meu castell, per explicar la llegenda de Sant Jordi als més menut i el vaig agafar per a la nostra.




Pensava que ens aniria bé per a augmentar el vocabulari, però no, ha generat un CONFLICTE DE DIMENSIONS. La petita no té molt clar com funciona el món de les dimensions i s'enfada perquè voldria entrar al castell i evidentment no pot. Alguns dies ha acabat amb un mar de llàgrimes. Jo a la meva manera li he explicat la llegenda sense insistir massa amb el castell i utilitzant les figures petites.
Aquesta tarda, si el temps ho permet, sortirem a passejar i a veure si aquest cop encerto més al moment d'escollir un llibre per a la petita.




Imatges extretes de la web: http://productesdelaterra.cat  

13 abr 2012

COMUNICACIÓ

Com qualsevol pot imaginar la comunicació amb una criatura de gairebé 21 mesos és complicada. De tota manera va millorant dia a dia o aquesta és la percepció que jo en tinc.
De petita només teniem el plor, un plor persistent a causa dels còlics que et deixava ple d'angoixa. I després del plor una quietud que durava poc. Amb el temps van arribar els somriures i els sons guturals.
La primera paraula amb sentit que jo recordo en aquest moment va ser "bub bub" i la va dir al maig del 2010. Un dia quan la deixava a casa els sogres abans d'anar a la feina va senyalar el gos que tenen  i va dir bub bub, i jo vaig al·lucinar. Una mica més endavant es va aficionar a fer que no amb el cap cada cop que li explicàvem el conte de la rateta que escombrava l'escaleta, emulant a la rateta quan rebutja als pretendents. Després van venir els pa pa, mama (actualmanet mamaaaaine, traduit al llenguatge adult Mama vine, je je), ...
Aquesta nit mentre la banyava ha començat a xerrar i a dir coses que jo no entenia. D'entre tot el batibull de sons he aconseguit distingir: "tuta" (la seva llar d'infants es diu "la cuca de llum"), pati i pilota. Quan li he preguntat: A la Cuca sortiu al pati i jugueu amb la pilota???? A contestat que SÍ i la seva cara ha reflexat  la satisfacció d'haver pogut explicar-me una vivència. I jo crec que avui hem encetat una etapa de converses que m'encisa!!

11 abr 2012

I ...

Finalment he complert amb un dels meus propòsits, escriure un recull de vivències sobre la meva nova vida. I és que pot semblar un tòpic però és ben cert: TENIR FILLS (una nena en el meu cas) ET CANVIA LA VIDA!!!
Sóc mare des del juliol del 2010 i durant aquest temps he viscut juntament amb la meva parella una aventura constant: la de criar a la petita. El temps vola i s'emporta els records, per tant espero que les noves tecnologies li duguin algun dia aquests records a la nostra filla.